El camí judicial dels indults concedits pel Govern de Pedro Sánchez als nou presos del procés ha quedat totalment clar amb la decisió de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de no entrar a analitzar la legalitat o no de les mesures de gràcia als líders de l’1-O. L’assumpte es rebutja de ple per falta de legitimació activa de Vox, del PP, dels dirigents de Ciutadans i de la resta de recurrents, encara que la decisió no va ser unànime perquè dos dels membres de la Sala van votar-hi en contra, segons fonts de l’alt tribunal. Els recurrents eren Convivència Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; Vox; el PP; els diputats i exdiputats del PP Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Milián i Lorena Roldán; l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo; i l’associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem. Entre tots sumaven un total de 63 recursos.

PP i Vox van anunciar ahir que pensen recórrer la decisió davant de la mateixa sala del Suprem i, posteriorment, demanaran empara al Tribunal Constitucional pel que consideren una «inacció» del Suprem davant dels indults als presos de l’1-O. Els populars van destacar que la falta de legitimació «no posa ni un però» a la crítica política d’actes «tan aberrants» com els comesos per «uns delinqüents». El Suprem va sotmetre l’assumpte a una deliberació que va concloure ahir amb l’anàlisi de les al·legacions prèvies formulades per l’Advocacia de l’Estat en cadascun dels recursos contenciosos administratius interposats contra els reials decrets d’indult, que van ser admeses per tres vots davant dos. El contingut íntegre de les actuacions que ha de redactar ara la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa, que és a la qual ha correspost l’assumpte, es coneixerà en els propers dies, va informar l’alt tribunal.

Així, la Sala del Suprem que s’encarrega de revisar les decisions del Govern torna a pronunciar-se en contra de l’intent de l’oposició per tombar als tribunals determinades decisions del Govern. El 19 d’octubre passat ja ho va fer en el cas dels recursos que PP i Vox van presentar contra el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, assenyalant igualment que els partits polítics no estaven legitimats per impugnar-lo. A l’argument de la manca de legitimació s’unia en aquest assumpte la jurisprudència de la mateixa Sala, que sempre ha estat procliu a respectar les decisions de l’executiu sobre la mesura de gràcia sempre que estiguin suficientment motivades. La mateixa ministra de Justícia, Pilar Llop, ja va manifestar després de prendre possessió del càrrec que era «força improbable» que el Suprem anul·lés els indults que han propiciat la sortida de presó de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i la resta de condemnats per sedició, cosa que li va suposar retrets per part de tots els partits a l’oposició. L’assumpte de la legitimació estava pendent des de la interposició dels indults, i fins i tot Ciutadans va pretendre, sense èxit, que la qüestió es tractés alhora que es resolien les mesures cautelars dirigides a deixar en suspens la mesura de gràcia mentre es resolgués sobre el fons. Totes les mesures cautelaríssimes i cautelars plantejades sobre això van ser rebutjades, i la qüestió sobre la legitimació s’ha resolt uns mesos més tard.

Equitat pública

Els expedients d’indult, aprovats pel Consell de Ministres sent titular de Justícia Juan Carlos Campo, destituït en la crisi de Govern de l’estiu passat, es van resoldre favorablement per als presos per raons d’equitat pública i es van fonamentar àmpliament. Entre els arguments donats per l’equip de Campo hi havia la idea que la presó dels nou condemnats per sedició que encara complien abans de finals de juny suposava un «clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat, així com un escull per a la superació del conflicte».