El mapa de les restriccions a Espanya davant del coronavirus té dos extrems: Catalunya, que continua sent l’autonomia amb les mesures més severes, i Madrid, que al costat d’Extremadura, Castella-la Manxa i Castella i Lleó va ser l’únic territori que a la fi de l’any passat va optar per una política de meres recomanacions en aquesta sisena onada, marcada per l’envestida de la variant òmicron, que pel seu caràcter molt més contagiós està batent tots els rècords d’infeccions durant aquests dos anys de pandèmia. L’única mesura comuna en tota Espanya és la volta a l’obligatorietat d’usar màscares en exteriors, malgrat que la transmissió del virus a l’aire lliure, sempre que es compleixi amb la distància interpersonal d’almenys 1,5 metres, és poc comú.
Divendres passat, jornada en el qual es va aixecar el toc de queda a Catalunya, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va fer una mica d’autocrítica. «D’haver sabut que òmicron era com era, evidentment no prens aquestes restriccions», va dir en Rac-1. No obstant això, les mesures, que inclouen el límit de les reunions a 10 persones com a màxim, la reducció de l’aforament en la restauració al 50% en interiors, el tancament de l’oci nocturn i l’exigència del passaport covid en bars i restaurants, que només poden obrir fins a les 00.30 hores, continuen en vigor.
Cap altre territori compta amb mesures tan dures com Catalunya, l’autonomia amb la taxa d’incidència més alta: 5.402 casos per cada 100.000 habitants diagnosticats en els últims 14 dies, segons les dades d’ahir. Navarra i Euskadi, per exemple, que també es troben entre les comunitats amb més contagis, tenen límits d’aforament superior en la restauració (del 60%, en el cas del País Basc) i permeten l’obertura dels locals d’oci nocturn, encara que només fins a la 1 de la matinada.
S’espera que algunes de les restriccions decaiguin en els pròxims dies, en la mateixa línia seguida per altres països de l’entorn europeu. Bé perquè la incidència ha començat a descendir en els seus territoris, bé perquè els ingressos hospitalaris no han aconseguit els nivells d’altres ones a causa de l’extensió de les vacunes, bé per un canvi d’estratègia, França, Dinamarca i el Regne Unit han suavitzat les seves mesures en els últims dies.
Cantàbria va eliminar la setmana passada l’exigència del passaport covid per a accedir a determinats espais públics. El tancament de l’oci nocturn i l’obligatorietat del certificat deixaran d’estar en vigor a Astúries dijous que ve. Galícia reunirà el dimarts al seu comitè clínic per a decidir si deroga algunes limitacions que es van aprovar per a les festes nadalenques, com el toc de queda per a les reunions de no convivents entre les 3 i les 6 de la matinada i l’horari reduït per a hostaleria i oci nocturn.
Catalunya donarà en principi passos en el mateix sentit, encara que encara estan per concretar. Argimon, de fet, va anunciar el divendres que la Generalitat deixarà a l’abril de fer quarantenes pautades i comptar els nous contagis.
València i Aragó
Mentrestant, al País Valencià es continua exigint el certificat covid en l’hostaleria, però no compta amb limitacions d’horaris ni aforaments, més enllà del màxim de 10 persones per taula en interiors. Balears ha optat per un enfocament similar: passaport obligatori, cap límit en la restauració i un màxim del 60% en l’oci nocturn.
A Aragó, que també es troba en la part alta de la incidència (4952), els bars i restaurants han de tancar a les 0.00 hores; els locals d’oci nocturn, amb un màxim de 10 persones per taula, a les 2 de la matinada. Andalusia, amb les taxes de contagi més baixes (1.358), la restauració i l’oci nocturn no tenen limitacions d’aforament ni d’horari.
Davant aquest conjunt de dispars iniciatives en tot l’Estat, després que el Govern central optés per no pactar un enfocament comú a les portes de Nadal, la Comunitat de Madrid, finalment, continua traient pit del seu enfocament, basat en l’absència de restriccions. «Sempre hem cregut en el model d’equilibri entre la protecció de la salut i la protecció de l’economia», va dir ahir el conseller de Presidència, Justícia i Interior, Enrique López.
