Mesos de caòtica negociació van il·luminar la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a la legislatura que va començar després dels comicis del febrer. No va ser fàcil, com gairebé sempre a la història recent de Catalunya, però la CUP va decidir oferir el seu suport a un Govern de coalició entre ERC i Junts per Catalunya amb uns vots determinants, però carregats d’advertiments i davant les crítiques dels comuns i el PSC, que es van oposar al pacte, però es van oferir, amb més o menys vehemència, a arribar a acords parlamentaris.

Han passat vuit mesos del debat d’investidura, i els números que deixen les votacions al Parlament compleixen alguns dels auguris de les intervencions d’aquella jornada. El Govern ha trobat en el partit liderat per Jéssica Albiach el seu gran aliat per tirar endavant les seves iniciatives legislatives. Els comuns han votat a favor de la convalidació de 12 dels 16 decrets llei de l’executiu, i en contra de només de tres, segons es desprèn de les dades recopilades. Els morats han estat, a més, fonamentals per aprovar les dues úniques lleis que ha tirat endavant el Govern, la de pressupostos i la coneguda com a «llei d’acompanyament»: amb la seva abstenció, van donar llum verda als comptes de la coalició per al 2022.

Tampoc no es queda enrere el PSC, que ha donat suport a més de la meitat dels decrets del Govern, 9 de 16, i només se n’ha oposat a un, la normativa sobre energies renovables. A més, tres de les seves sis abstencions han estat determinants per permetre la convalidació d’aquests tres decrets a què es van oposar els comuns: els dos primers que van arribar a la cambra i que havia aprovat el govern en funcions -mesures econòmiques sobre la pandèmia i un altre canvi de calendari de la nova tarifa per a estades en establiments turístics- i el text de regulació de loteries.

Si la legislatura catalana va començar a caminar va ser també gràcies a la CUP. Els anticapitalistes van ser els socis que van permetre la majoria parlamentària a la coalició de govern, però la realitat és que es van oposar a donar suport als comptes de l’executiu, només han donat suport a la meitat dels seus decrets, 8 de 16, i s’han oposat fins i tot a més que el PP, 5 «nos» davant de 4 «nos» dels populars.

L’oposició dels anticapitalistes

Que els anticapitalistes tensin la corda no sorprèn ningú, tampoc al Govern, però els seus suports no són determinants si els comuns acaben sortint al rescat de la majoria parlamentària d’ERC i Junts. La de la investidura ha estat l’única votació en què els vots a favor dels antisistema han estat necessaris per a la coalició.