La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va trencar ahir el silenci lluny de la seu parlamentària i es va defensar atacant. Ho va fer des dels micròfons de RAC-1, on va sentenciar que no pensa dimitir i es va afanyar a culpar de la retirada de l’escó al diputat Pau Juvillà a ERC i CUP per no voler-se comprometre amb un suposat pla de «resistència col·lectiva» que no va voler revelar, així com als funcionaris que, segons ella, van actuar per lliure, sense el seu permís. «No s’ha volgut anar col·lectivament fins a les ultimes conseqüències», va indicar, acusant republicans i anticapitalistes de portar-la cap al precipici. Va sospesar dimitir, però ho va descartar en considerar que s’interpretaria com una «renúncia», i va oferir un llarg argumentari sense gens ni mica d’autocrítica.

Va confirmar que va proposar a Aragonès una desobediència conjunta: si ella es plantava contra la Junta Electoral, Pere Aragonès havia de fer el mateix sobre la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà a les aules catalanes. «Som aquí perquè aquesta proposta no ha estat acceptada», va afegir, asseverant que s’ha sentit com una «ànima destrossada pels que volien sacrificar-la i veure-la morta políticament», en una «lluita fratricida» entre independentistes.

Un «sacrifici estèril»

Borràs es va esforçar a desmarcar la seva actuació de la del seu predecessor, Roger Torrent, en el cas de l’expresident Quim Torra. Va arribar a afirmar que el «precedent» és precisament el que ha impedit un desenllaç diferent. Però també va fer referència al paper del cos funcionarial -a qui va dir no voler coaccionar, admetent que la desobediència al 25% sí que passava per implicar els directors dels centres educatius- defensant que hi va haver una «dissociació» entre el que els empleats feien -complir amb la JEC- i la seva voluntat que seguís sent parlamentari. Davant això, va plantejar una doble via. D’una banda, va analitzar si presentava una querella contra la JEC «per la manera com s’arroga unes facultats que li ha donat prèviament el Tribunal Suprem, però que van contra tot Estat de Dret» perquè es va deixar sense efecte l’acta del diputat anticapitalista quan el Tribunal Suprem encara no s’havia pronunciat sobre la petició de mesures cautelars. I, altrament, va demanar un expedient informatiu per conèixer al detall l’actuació dels funcionaris del Parlament.

«La rendició no és una opció i que el resultat hagi estat que l’escó de Juvillà arribés al Parlament retirat i no s’hagi pogut revertir, no vol dir que això hagi de despertar somriures sota el nas en independentistes. Em sembla lamentable. Els que sí que riuen són els que apliquen la repressió des de l’Estat», va replicar Borràs a les crítiques rebudes. La presidenta va desgranar les actuacions que va dur a terme des que es va votar el primer dictamen en defensa de Juvillà al ple el 17 de desembre i fins a la suspensió de Juvillà el 3 de febrer, amb efectes retroactius del 28 de gener. I, al llarg de l’explicació, va encadenar contradiccions i mitges veritats. La més significativa: la justificació del seu rebuig en la delegació de vot de Juvillà al ple de dijous, quan es va acollir a l’article 16.1 sobre conflicte d’interessos per denegar-ne el pronunciament i defensant que tampoc votaria. De totes maneres, el diputat anticapitalista sí que es va pronunciar -com es va encarregar de recordar-li la CUP per les xarxes socials- sobre el primer dictamen, encara que s’abstingués després, el 25 de gener, sobre la presentació d’un recurs contenciós administratiu del Parlament. Però, més enllà d’això, va apel·lar a un article del reglament al qual només es pot acollir el diputat i no prendre des de la presidència aquesta decisió per ell.

Per la seva part, la secretària general del Parlament va emetre un comunicat en què assumeix la suspensió i exculpa Borràs en defensar que no va constar en acta l’admissió de la delegació a causa d’un problema electrònic. Poques hores després de les explicacions de Borràs, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va comparèixer per negar l’existència d’una proposta de desobediència col·lectiva per evitar despullar de l’escó el parlamentari de la CUP. ERC va demanar a Borràs que abandoni les «jugades mestres».

Les contradiccions i mitges veritats de la presidenta del Parlament

Durant una hora i mitja d’entrevista als micròfons de RAC-1, Borràs va entrar en contradiccions i mitges veritats sobre el cas Juvillà:

  1. Explicacions públiques. Borràs es va comprometre davant dels grups parlamentaris a donar explicacions públicament, però les va donar en una entrevista a RAC-1, no en seu parlamentària. A l’entrevista, va dir que les tornaria a donar al Parlament, però a porta tancada. Va descartar fer una roda de premsa oberta.
  2. La delegació de vot. Borràs es va escudar en la terminologia per defensar la seva actuació al ple de dijous passat en què no va acceptar la petició de la delegació del vot de Juvillà. «Jo convoco el ple, no els diputats. Jo admeto personalment la seva delegació de vot, no l’accepto. Si Juvillà no hagués estat diputat, s’hauria inadmès», va deixar anar, encara que després va recular i va recordar que sí que va inadmetre la petició perquè es va haver de votar a mà alçada i Juvillà no tenia dret a fer-ho, ja que la presidenta de la cambra havia apel·lat a un article sobre conflictes d’interessos per rebutjar la delegació, com va assegurar a l’hemicicle.
  3. Els funcionaris. La presidenta del Parlament va assegurar que ella sí que seguia defensant Juvillà com a diputat i que no tenia constància de les maniobres dels funcionaris quan van activar els dispositius per acatar la JEC, de manera que va demanar un expedient informatiu. Segons ella, no sabia que ja s’havia desactivat la votació però és pràcticament impossible, ja que al final es va haver de votar a mà alçada. Si és cert que no ho sabia, des d’ERC i CUP indiquen que es tractaria d’una «negligència». 
  4. Les mesures cautelars. «La JEC denega la sol·licitud de mesures cautelars que Juvillà ha demanat al Tribunal Suprem», va explicar. Però no és veritat. La resolució de l’òrgan administratiu el que fa és considerar el pronunciament ferm en via administrativa, digui el que digui després l’alt tribunal sobre les cautelars.
  5. El precedent de Torrent. Borràs va insistir que el seu marge de maniobra va quedar reduït pel «precedent» de Roger Torrent sobre el cas de l’expresident Quim Torra. És cert que l’òrgan administratiu va donar per confirmat el cessament sense esperar la resolució de les cautelars a càrrec del Suprem, cosa que no va passar en el cas de l’expresident de la Generalitat. Juvillà va ser suspès abans d’aquest pronunciament, i Torra, un cop es va esgotar el recorregut. Tots dos, però, van ser suspesos sense sentència ferma.
  6. Contra ERC i CUP. La presidenta va assenyalar Esquerra i CUP per no voler acompanyar-la cap a la desobediència. Republicans i anticapitalistes acusen Borràs d’ocultar informació i de mentir sobre com han anat les negociacions.