La història que llegiran a continuació té tots els ingredients per sorprendre fins i tot els més incrèduls. Així que, sense gaire més preàmbul, comencem. Al petit poble d’Orcau, al Pallars Jussà, a poca distància de la ciutat de Lleida, s’ha trobat una nova mena de dinosaure. De ni més ni menys que 70,5 milions d’anys d’antiguitat, el que seria l’última gran era dels dinosaures abans de la seva extinció. Es tracta de l’esquelet semiarticulat d’un herbívor més complet mai descobert al continent europeu. També seria el dinosaure més gran descobert en aquesta regió. L’animal es presenta al món sota el nom d’Abditosaurus kuehnei, que es tradueix literalment com «el rèptil oblidat», ja que, tot i que el seu gran debut es va produir ahir, la troballa de les restes es remunta a la dècada dels anys 50.
Excavació recuperada
Es podria dir, com és habitual en els treballs paleontològics, que aquesta troballa és fruit de l’atzar. Però, segons explica l’investigador Bernat Vila, el descobriment d’aquesta nova espècie de dinosaure (i del seu parentiu) no té res de fortuït. Les primeres restes d’aquest animal van ser desenterrades pel paleontòleg alemany Walter Kühne cap a l’any 1954 (de qui, per cert, n’ha heretat el cognom). Els fòssils van ser enviats a l’Institut Lucas Mallada de Madrid i, malgrat la seva espectacularitat, van acabar sepultats a l’oblit. El jaciment d’Orcau va tornar a la vida a la dècada dels 80, amb una nova excavació, però una gran tempesta va tornar a paralitzar els treballs. No va ser fins al 2012 que Vila i el seu equip van recuperar l’excavació i van començar a reconstruir les peces del puzle.
«La troballa d’aquest dinosaure ha estat possible gràcies a un treball en equip molt dur», explica, orgullós, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, primer autor d’aquest treball. Començant per la «laboriosa tasca» de recuperar les llibretes originals de la primera excavació, reunir les restes fòssils repartides per diferents museus d’Espanya i estudiar, conjuntament, l’esquelet d’aquest animal. El resultat, publicat ahir a la prestigiosa revista científica Nature Ecology & Evolution, inclou una reconstrucció del dinosaure, una vintena de models tridimensionals dels fòssils i un total de 130 pàgines de material suplementari per reconstruir els orígens d’aquest gegant prehistòric.
Un gegant herbívor
Parlem, ara sí, de com era un Abditosaurus kuehnei. La reconstrucció d’aquest dinosaure dibuixa la imatge d’un herbívor de 18 metres de longitud i unes 14 tones de pes que va viure fa 70 milions d’anys a dues passes del que ara coneixem com a Tremp. Segons expliquen els descobridors, era un animal quadrúpede, de cos robust i coll llarg. Amb potes davanteres més curtes que les del darrere i una enorme cua punxeguda. El seu crani era petit i les seves dents punxegudes. I el seu tronc estava recobert d’unes plaques òssies que, probablement, li servien o com a escut protector o com a reserva de calci. Una de les dades més sorprenents d’aquest retrat és que apunta a un exemplar gairebé el doble de gran que els dinosaures autòctons d’aquesta zona. Segons explica Vila, de fet, els dinosaures del Cretaci superior d’Europa eren molt més petits, amb entre sis i deu metres de longitud, amb unes dimensions gairebé nanes en comparació dels grans dinosaures del continent americà.
«La vèrtebra d’un dinosaure autòcton cap al palmell d’una mà. Però una vèrtebra d’un Abditosaurus kuehnei pot fer gairebé 45 centímetres d’amplada. És tan gran que fa falta més d’una persona per manejar-la», explica Vila per il·lustrar la diferència de mida i, de pas, la dificultat tècnica que ha suposat estudiar aquest exemplar enorme. El descobriment d’un gegant prehistòric al Pallars Jussà ha suposat una sorpresa majúscula per a la comunitat científica. Fins ara, de fet, es creia que aquesta regió (llavors composta per un extens arxipèlag d’illes que ara engloba des de la Península Ibèrica fins al sud de França) només estava poblada per dinosaures petits. La presència d’un rèptil de grans dimensions, segons argumenten els seus descobridors, obre la porta a una hipòtesi interessant sobre la diàspora d’aquests animals. «Les anàlisis filogenètiques conclouen que aquest dinosaure pertany el grup de titanosaures que van venir de Sud-amèrica i Àfrica», resumeix Vila.
Primera exposició
La notícia d’aquesta espectacular troballa finalitza amb un interessant apunt de proximitat que alegrarà els amants dels dinosaures. El majestuós exemplar Abditosaurus kuehnei s’exposarà, per primera vegada des de la seva troballa, al Museu de la Conca Dellà, també conegut com a Parc Cretaci d’Isona.
