«Sang, suor i llàgrimes. El que s’ha aconseguit no està malament, però no n’hi ha prou. Si el Govern vol construir ponts i confiança, que s’hi posi». És el resum d’una veu del Govern sobre la negociació i els acords aconseguits de cara a la Comissió Bilateral de divendres a la tarda al Palau de la Generalitat. Una veu que entona la mateixa melodia que va entonar Pere Aragonès en el discurs del MNAC, amb una lletra aplicada, no a la taula de negociació on el que es discuteix és l’autodeterminació i l’amnistia, sinó a un òrgan estatutari.

I és que sis mesos després de la reunió de Madrid del 2 d’agost, tornen les reunions exclusivament autonòmiques entre Estat i Generalitat, ja superat el tràmit electoral de Castella i Lleó els resultats del qual, a més, han rebutjat l’opció d’un eventual avançament dels comicis a Andalusia. Les dues delegacions estaran encapçalades per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. A la consellera Vilagrà l’acompanyaran, en un segon pla, el vicepresident Jordi Puigneró, el titular d’Economia, Jaume Giró, i la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella.

Cessió de la B-23 i la B-30

L’ordre del dia no està tancat, però s’ha canalitzat un acord, mancant alguns serrells, sobre el traspàs de l’ingrés mínim vital, una competència que, per exemple, va ser transferida a Euskadi el maig de 2020, com a moneda de canvi d’un suport del PNB a la pròrroga de l’estat d’alarma. Al capítol d’èxits també hi ha el possible traspàs de la capacitat de convocar places de secretari municipal, i és que l’escassetat del nombre d’aquests funcionaris és un dels principals problemes de l’Administració local, especialment a les localitats menys poblades. Pel que fa a infraestructures, a la ja coneguda cessió de la B-23 s’hi suma la de la B-30, l’incomplet segon anell de Barcelona, és a dir, els laterals de l’AP-7. També, el pagament, per part de l’Estat, de les noves connexions de l’autopista AP-2 al seu pas pel Segrià i les Garrigues.

Regadiu d’ús exclusiu català

També es preveu que el Govern traspassi el canal Xerta-Sénia, per entendre que és un regadiu «d’ús exclusiu per a Catalunya». Aquesta cessió té la seva importància, ja que alguns plans de transvasament d’aigua de l’Ebre tenien l’origen al canal de regadiu («sobredimensionat»; segons va dir la Fiscalia General de l’Estat el 2013). Ara, la clau estarà ena les mans del Govern i no de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

I on sorgeix el descontentament de la part catalana? De la marxa enrere que el Govern ha fet en dos punts acordats a l’agost: el traspàs de la gestió de les places del MIR, cosa en què la ministra de Sanitat, Carolina Darias, no està disposada a cedir, en contra del que ha dit Rodríguez , i salvament marítim. Hi ha un altre punt encallat: el traspàs de les beques universitàries. I és que la Generalitat exigeix que la transferència s’acompanyi de la partida econòmica pertinent.