El jutge de Barcelona Ignacio Sánchez García-Porrero ha confirmat la imputació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a diverses entitats afins, entre elles l’Observatori DESC –la primera edil va treballar-hi abans d’entrar en la política-, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) -de la qual va ser portaveu i cap visible-, Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers Sense Fronteres. D’aquesta manera, el magistrat rebutja el recurs presentat per Colau en el qual reclamava l’arxiu de la causa per no haver intervingut directament en la concessió d’aquestes partides de fons públics.

El togat argumenta que el Tribunal Suprem sosté que contra la interlocutòria d’admissió d’una querella no es pot interposar recurs i que l’escrit presentat per l’alcaldessa el que fa i «de manera extensa» és simplement donar una «declaració exculpatòria». En la seva resolució, de menys de tres folis, el jutge recorda que l’admissió a tràmit d’una querella s’acorda quan hi ha uns fets que «indiciàriament» podrien ser constitutius de delicte, «no implicant res més». Així mateix, destaca que el fet que la fiscalia hagués arxivat una denúncia similar no impedeix que s’obri una investigació.

Finançar salaris

El jutge manté així la citació de Colau per al 4 de març vinent en el marc del procés judicial obert pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides. L’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica sosté en la seva querella que l’únic objectiu d’aquestes subvencions era «finançar els salaris, activitats i funcionament general d’organitzacions afins». Com a exemple, fa referència a títols d’informes com ara Enfortiment de capacitats organitzatives i incidència a La Toglla-Quito (Perú), Enfortir capacitats a la província d’Inhambre (Moçambic) o Compost i educació ambiental a Maputo.

Fonts municipals van assegurar que el recurs no era contra la citació com a investigada de l’alcaldessa, sinó contra l’admissió a tràmit de la querella, encara que també demanaven l’arxiu. Van explicar que des del primer dia tant Colau com l’equip jurídic format per advocats de l’Ajuntament amb la col·laboració d’Olga Tubau i Alex Solà treballen amb «la certesa» que la declaració es produirà el 4 de març. I destaquen que s’han remès al jutjat fins a vuit informes tècnics perquè el jutge «disposi de tota la informació necessària abans de la declaració, amb el convenciment que la causa serà arxivada», tal com va passar amb un cas similar a la fiscalia

Els fons públics

No és fàcil determinar en la querella quina és la quantitat que segons l’entitat que ha denunciat Colau, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, està sota sospita. A la part inicial del text de la denúncia, el resum del cas s’inicia així: «En els exercicis 2019 i 2020, el consistori municipal ha atorgat subvencions per import aproximat de 80 milions, de forma presumptament arbitrària i discrecional (…) amb l’únic objectiu presumptament de finançar les activitats i el funcionament d’entitats com ara DESC, PAH, ESF, Aliança contra la Pobresa Energètica, etc». Però aquesta quantitat supera el total que sumen totes les subvencions municipals d’aquells anys: 67,2 milions d’euros el 2019 i 76,9 el 2020.