Dimecres a la tarda eren al Parlament, celebrant amb les samarretes verdes i l’eufòria que requeria el moment l’aprovació de la llei catalana antidesnonaments, i hores més tard, ahir abans de les nou del matí, seguien amb la batalla diària. La llei de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional es va aprovar finalment després de lluitar molt perquè el text inicial, impulsat per la pròpia PAH no fos «mutilat».
La llei aprovada dimecres recupera mesures com ara que els grans propietaris estiguin obligats a fer lloguers socials a famílies vulnerables, com fixava la llei 17/2019, parcialment suspesa pel TC per un defecte de forma. El text estableix, a més, la definició de grans propietaris -posseïdors de més de 10 habitatges en cas d’una empresa, i de 15 en una persona física- i recull mesures com l’expropiació de pisos que portin més de dos anys buits «de manera injustificada». Segons les xifres de la PAH, el 80% dels desnonaments que s’estan produint a Catalunya són de grans propietaris, de manera que totes aquestes famílies podrien beneficiar-se de la norma.
«Només en els pròxims dies, unes 4.000 famílies podrien signar un contracte de lloguer social al pis on viuen actualment amenaçades de desnonament», assenyala, feliç, Lucía Delgado, portaveu del col·lectiu, destacant que «l’important ara és desplegar la llei com més aviat millor».
