Òmnium Cultural va renovar ahir formalment el seu lideratge. Jordi Cuixart, el primer que va reclamar, fins i tot estant a la presó, un canvi en els lideratges, és l’últim en cedir el relleu, sens dubte per la seva voluntat de sortir de la presó com va entrar, com a president de l’entitat. Cuixart va passar el testimoni, entre grans abraçades, al filòsof i professor de la UdG Xavier Antich, qui, atenent al «nou cicle» que s’obre, just quan el «procés» es prepara per a complir la primera dècada de vida, va reclamar una revisió de la tàctica independentista, atès que l’estratègia no varia: l’autodeterminació i l’amnistia per a aconseguir la independència.

«No som aquí per a passar l’estona», va dir diverses vegades Antich. «Sabem el que cal fer. No volem reformar l’Estat, sinó que volem desvincular-nos d’ell i per a fer-ho caldrà revisar els marcs amb els quals hem treballat». Perquè, va recalcar, «hem vingut a guanyar». I dit en forma passiva, amb els esquemes de 2017, data en la qual l’independentisme no va guanyar, és inviable optar a l’èxit.

«No som aquí per queixar-nos»

Amb tot, va sentenciar el nou president d’Òmnium, que comptarà amb Mònica Terribas com a vicepresidenta, «no som aquí per a queixar-nos, ens anima l’ànima constructiva no la comoditat del retret. Això va de guanyar, de picar pedra i de construir ponts per a enfortir-nos». Gran teòric de la desobediència civil, i potser espantat per com s’utilitza el terme en alguns fòrums, Antich va afirmar que es precisarà «tota la intel·ligència i tota la força», però va advertir del perill «que s’acabi frivolitzant l’eina més poderosa que tenim», en referència a la resistència passiva.

Va ser un discurs sense espines per a un auditori que reunia diversos líders polítics, començant per Pere Aragonès, Laura Borràs i Oriol Junqueras. Una certa promesa, fins i tot, que Òmnium no sortirà del seu paper d’entitat cultural i d’agitació i propaganda proindependentista. «Serem exigents amb els partits polítics», va afirmar Antich, «i voldrem incidir políticament, però que ningú esperi de nosaltres que donem aire a la fòbia antipolítica, perquè és aquí on creix el desànim, el populisme i l’autoritarisme».

Potser de manera preventiva, per allò de que és considerat una eminència en el marc teòric de la desobediència civil, Antich va posar l’accent en el fet que, després de l’estudi i l’anàlisi, Òmnium «actuarà». «No som ingenus, sabem que la situació és molt complexa i que el repte és gegant, treballem per a canviar radicalment el marc polític en el qual vivim, ho farem com sempre fa Òmnium, escoltant i actuant, fent propostes i buscant consensos», va sentenciar.

Xavier Antich és doctor en Filosofia, professor d’Història de les Idees Estètiques i director del Màster en Comunicació i Crítica de l’Art a la Universitat de Girona. També és director del Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat professor de doctorat a l’Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Estats Units), a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i també a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.