El Tribunal de Comptes ha revocat per la mínima la decisió de la delegada instructora del procediment obert per la responsabilitat comptable en què es va poder incórrer per l’acció exterior del Govern i l’1-O i ha admès els avals de l’Institut Català de Finances (ICF), utilitzats pels expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i altres exalts càrrecs del Govern per cobrir els 5,4 milions d’euros que se’ls va imposar en concepte de liquidació provisional. Fonts de l’òrgan fiscalitzador van assenyalar que la interlocutòria en què s’acorda estimar els recursos presentats per les defenses es coneixerà en els propers dies, perquè haurà de ser redactada de nou, ja que la ponència que portava a les deliberacions la consellera Rebeca Laliga ha decaigut, en no ser avalada pels altres dos consellers que integraven amb ella la Sala d’Enjudiciament, Diego Íñiguez i Rosario García. Es tracta de la primera resolució de transcendència adoptada en el procediment que se segueix a l’òrgan fiscalitzador pel procés des que es va produir la darrera renovació del Tribunal de Comptes, acordada per PP i PSOE, en què va canviar la sensibilitat majoritària del tribunal.

Sembla simptomàtic que Laliga, nomenada consellera a proposta del PP, hagi estat l’única disposada a ratificar la decisió de la delegada instructora Esperanza García, que va descartar aquests avals en entendre que la garantia habilitada per la Generalitat amb un decret llei no pot emparar «les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu». La ponència passarà ara a les mans de la consellera titular del Departament Primer, Rosario García, mentre que Laliga s’haurà de conformar a plasmar en un vot particular els seus arguments, que coincideixen amb els de la delegada instructora, que va intentar demanar sense èxit un informe de l’Advocacia de l’Estat. Esperanza García va considerar els avals incompatibles amb els requisits que necessàriament han de concórrer per declarar la presumpta responsabilitat comptable i que, de manera indiciària, ha d’apreciar per poder-la declarar i reclamar una liquidació provisional.

Només es pot ser presumpte responsable comptable, sostenia, si s’atribueixen actes «realitzats amb negligència o culpa greu» i cap aval de l’administració no es pot utilitzar per cobrir la responsabilitat de funcionaris o alts càrrecs respecte als quals se sospita d’aquesta actuació. Feia referència a l’article 36 del Règim Jurídic del Sector Públic que prohibeix que «es pugui procedir, en cap cas, a donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al servei de l’Administració que haguessin actuat amb dol, culpa o negligència greu en la generació del mal, sigui aquest ocasionat a aquells o a tercers».

Llei en vigor

La posició majoritària de la Sala es basa en el fet que la llei amb què la Generalitat va habilitar els avals als quals van recórrer 28 dels 34 encausats mai va ser recorreguda. Això significa que ningú no va qüestionar la seva legalitat i, per tant, es troba en vigor, motiu pel qual el Tribunal de Comptes no pot rebutjar uns avals emparats per aquesta norma. En qualsevol cas, també preveu que en cas de condemna definitiva els diners siguin retornats a les arques públiques. Per arribar a aquest punt, prèviament els consellers es van haver de pronunciar sobre si els recursos presentats pels encausats complien els requisits previstos a l’article 48 de la llei reguladora del tribunal i havien de ser resolts. La qüestió es va respondre afirmativament en entendre que es tractava d’un assumpte que afectava el dret de defensa dels encausats, ja que repercuteix directament als seus béns i propietats, que van haver de posar com a garantia quan els avals van ser rebutjats.

De fet, tant Mas com el que va ser el seu conseller de Presidència, Francesc Homs, van intentar que els seus habitatges cobrissin les seves fiances, però l’embargament que hi havia sobre elles per la condemna de la consulta del 9-N, el 2014, no es va aixecar fins fa unes setmanes. D’altra banda, l’altra consellera de la Sala d’Enjudiciament, Elena Hernáez, ha expulsat definitivament del procediment l’Advocacia de l’Estat, la Generalitat, el Diplocat i l’entitat Advocats Catalans per la Constitució.

L’Audiència rebutja demanar més dades sobre els Pujol

L’Audiència Nacional ha donat la raó a Jordi i Josep Pujol Ferrusola, fills de l’expresident Jordi Pujol, en frenar una nova petició del jutge instructor Santiago Pedraz a Andorra on insistia que lliurés la informació bancària reclamada fa anys sobre fons relacionats amb els Pujol, que encara espera resposta. L’AN considera que una vegada dictada l’obertura de judici oral aquesta darrera sol·licitud «esdevé absolutament extemporània». Així, els magistrats deixen sense efecte la interlocutòria del 31 de gener del titular del Jutjat Central d’Instrucció 5.