El diàleg social a Catalunya entre el Govern, els sindicats i les patronals passa per hores baixes. Les relacions són tenses -però no irreconciliables- i l’última picabaralla important ha tingut lloc aquesta setmana amb la reforma laboral pel mig i la reacció irada de les centrals. Són diverses les carpetes compartides que estan encallades o que han deixat escassos avenços durant els últims mesos a les taules de la concertació catalana: des dels acords de negociació col·lectiva fins al nou pacte industrial. Altres directament no han entrat encara en joc, com és el cas del salari mínim català.
Durant tot el cap de setmana, l’executiu català, patronals i sindicats van estar intercanviant missatges per intentar salvar el primer gran desacord del diàleg social. Tot i això, aquest es va acabar consumant dimarts i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va haver de comparèixer sol davant la premsa per donar compte d’una nova partida de 60 milions en ajudes al sector de la restauració i per a treballadors en ERTO. L’anunci no va arribar amb el segell de les cúpules de Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT.
Els sindicats volien reforçar la implicació dels òrgans de concertació catalans per fer-ne seguiment i ser proactius en el compliment de la nova reforma laboral, segons coincideixen fonts de les tres bancades. El plantejament no va agradar als empresaris, que es van veure atacats. «Ho van plantejar en negatiu, poca cosa més, i semblava que ens volguessin posar un inspector de Treball a la porta de cada empresa», expliquen des de la bancada empresarial. La conselleria dirigida per ERC no va voler abanderar en contra del criteri de les patronals una reforma contra la qual van votar al Congrés.
La reforma laboral està pesant i fins i tot ha tingut bloquejat l’acord de negociació col·lectiva a Catalunya, ja que els negociadors estaven mirant de reüll allò que s’acordava a nivell estatal per condicionar les seves posicions a nivell autonòmic. Resultat: el darrer Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) porta des del gener del 2021 pendent de renovació. I els negociadors dels convenis sectorials no tenen pautes compartides per acordar qüestions com, per exemple, el teletreball.
Una altra taula amb els avenços llastats per falta d’entesa és la del Pacte Nacional per a la Indústria. Aquest agrupa una sèrie de polítiques públiques per desenvolupar i reforçar el pes de l’activitat industrial a l’economia catalana, i comporta un pressupost públic de pes. Porta sense renovar-se des del 2020, víctima col·lateral dels avenços electorals dels últims anys. El setembre passat, Torrent va iniciar les converses per renovar-lo, amb la previsió inicial de tenir-lo signat amb els agents socials aquest gener. Però de moment no hi ha acord i el pressupost de 2.800 milions fins al 2025 no genera els consensos necessaris. No tant per la quantia, sinó perquè els crítics afirmen que es limita a agrupar pressupost ordinari dels departaments i no mobilitza recursos extraordinaris per a accions que puguin transformar el teixit industrial català.
