El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón investiga des del 2019 la plataforma Tsunami Democràtic, sorgida per mobilitzar i canalitzar les protestes que es van produir a Catalunya contra la sentència del procès, que va dictar el Tribunal Suprem el 14 d’octubre d’aquell any contra els líders independentistes. Malgrat el temps transcorregut des d’aleshores, encara se sap poc de la investigació en què tant el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 com el jutge designat per reforçar-lo, Joaquín Gadea, intenten desentranyar l’organització i el finançament de l’entramat. Fonts jurídiques assenyalen que les indagacions se centren en les cinc principals accions que ha protagonitzat:

1. Empreses de l’Ibex. La causa, oberta inicialment per terrorisme i conspiració per cometre estralls, destaca l’extraordinària capacitat de convocatòria de Tsunami des del primer tuit contra la sentència del procés. El primer objectiu que assenyala són les empreses de l’Ibex-35, que considera representants de les principals estructures econòmiques espanyoles a Catalunya i, per tant, finançadores de la repressió del poble català.

2. Ocupar l’aeroport. La segona acció que s’investiga va consistir en l’ocupació i col·lapse de l’aeroport de Barcelona-El Prat, una actuació que els investigadors consideren que va copiar del que va passar a l’aeroport de Hong Kong pel seu gran impacte internacional, cosa que Tsunami també va aconseguir just el dia que es coneixia la sentència. L’assalt va suposar la detenció de 194 persones, danys valorats en 3,1 milions d’euros i més de 600 ferits, segons els investigadors.

3. Desobeir la JEC. També va convocar actes de desobediència a la Junta Electoral Central durant el 9 de novembre del 2019, jornada de reflexió de les eleccions generals. Entre ells en destaca un en què es va veure l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell participant en l’organització d’un escenari a la Gran Via de Barcelona, ​​davant de l’edifici històric de la Universitat. Les indagacions seguides a l’Audiència Nacional el situen ell, l’exalt càrrec de CDC David Madí, i persones del cercle de confiança de l’expresident Puigdemont, com Josep Lluís Alay, que va ser responsable de la seva oficina a la Generalitat, i l’empresari Oriol Soler, entre els qui es trobaven al capdavant de l’estructura organitzativa de la plataforma.

4. Tallar La Jonquera. L’endemà d’aquestes eleccions, Tsunami va convocar a través de Telegram a concentrar-se al punt fronterer de l’AP-7 a La Jonquera, crida a la qual també es van adherir els CDR. Les associacions que componen el Comitè Nacional de Transport per Carretera van calcular unes pèrdues de 15 milions d’euros diaris, fet pel qual, tenint en compte que el tall va ser de tres dies, es pot parlar de 45 milions.

5. Camp Nou. L’altra acció sobre la qual se centra la investigació és la realitzada el 18 de desembre amb motiu de la celebració del partit de futbol que es va jugar al Camp Nou entre el Barça i el Reial Madrid. Tsunami va convocar a un acte que va culminar amb la visualització de la frase Spain sit and talk a l’estadi durant la celebració de la trobada.