El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i tres homes més per suposats contractes irregulars quan ella presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), del 2013 al 2017. La causa està oberta per un delicte continuat de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics. Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat a dos coneguts set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució i considera que «l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris».

Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el 15 de gener del 2013. Segons la interlocutòria, en la reunió de la junta de govern de l'ILC del 20 de març del 2013, presidida per Borràs, es va acordar com a objectius a curt termini l'elaboració d'un portal web de referència de les lletres catalanes, la unificació de les activitats impulsades o subvencionades per l'ILC en un mateix espai i la presència intensiva i participativa de les seves activitats a les xarxes socials per promoure i fomentar la lectura.

Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, «per mitjà de la seva directora», 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va «intervenir», «proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament». D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías H., per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros. Tots dos també estan encausats. Entre els indicis que el magistrat instructor del TSJC indica, hi ha una conversa d'Isaías H. amb una persona el novembre del 2017 on el primer li deia que temia que l'aplicació del 155 del govern espanyol a la Generalitat fes aflorar «marrons», com el fet que en els serveis que l'ILC li contractava havia de presentar «dos pressupostos bons i quatre no bons».

A banda, un cunyat d'Isaías H. va explicar que l'encausat li havia demanat el DNI per elaborar pressupostos a nom seu i que ell no n'havia presentat cap dels que consten al seu nom davant l'ILC. Una amiga de joventut de l'individu també va explicar que l'home li havia demanat fer una factura de 18.000 euros i va negar que ella hagués presentat un pressupost al seu nom davant l'ILC. Un investigador d'un màster de literatura digital, en el qual havien participat Borràs i Isaías H. també va negar haver presentat vuit pressupostos, com li consta a l'ILC. Dues cooperatives van fer afirmacions similars. Tots els pressupostos desmentits per professionals i entitats i altres factures dels 18 contractes menors van ser trobats en un disc dur d'aquest encausat a casa seva. En una carpeta anomenada 'pressupostos-Laura' hi havia tres pressupostos del grup d'investigació literària i tecnològica dirigit per Borràs en el qual ell participava.

Així, la instrucció conclou que Isaías H. va percebre directament de l'ILC 112.503 euros més el d'un dels contractes de la cooperativa Xarxa Integral, 21.538 euros. A més, les declaracions de la renda d'Isaías H. entre el 2013 i el 2017 revelen que la major part dels seus ingressos procedien de treballs desenvolupats per a l'ILC, cobrats en nom propi o d'una empresa de la qual era soci. Un dels altres acusats, Andreu P.M., amic d'Isaías H., sí que va prestar-li les seves dades fiscals perquè les utilitzés per elaborar pressupostos per a l'ILC. De fet, després que l'amic obtingués l'adjudicació dels contractes, Isaías H. l'instava a posar-se al dia en «les factures a mitges» i recordant-li els conceptes «inventats» que hi havia d'incloure. Un cop presentades i cobrades les factures, l'amic li va fer les transferències corresponents a Isaías H. Segons un informe de la Guàrdia Civil sobre els discos durs d'Isaías H., diversos pressupostos presentats a l'ILC es van fer en les mateixes dates i des del mateix equip informàtic tot i que corresponien a empreses diferents.

Una responsable de la gestió administrativa de l'ILC va declarar al jutjat que la Intervenció «no veia de bon ull que un mateix proveïdor fos contractat any rere any, i que en comprovar ella mateixa que els contractes amb Isaías H. relatius al portal podien estar relacionats, va suggerir a Borràs en diverses ocasions tramitar-los com un sol contracte negociat, fins al punt que va començar a redactar un esborrany de plec de condicions, refusant la proposta la directora adduint que els contractes eren diferents». Poc després de ser nomenada directora de la ILC, Borràs va presentar Isaías H. al personal de l'entitat com a responsable de la web. Tots dos es van intercanviar correus electrònics sobre factures i contractes, concloent que el mateix proveïdor no podia presentar factures sobre conceptes diferents el mateix any i que, per tant, s'havien de «trucar portes» i «embolicar algú» per facturar a noms diferents i tampoc superar el màxim de 18.000 euros de contractes menors.