El Tribunal Constitucional, que durant mesos va buscar la unanimitat en revisar les condemnes imposades pel Suprem als líders independentistes per la seva responsabilitat en el procés, es va resignar a abandonar-la en resoldre el primer recurs dels condemnats per sedició. Aleshores el tribunal es va dividir en un set davant de dos, una proporció de forces que ara, la setmana en què s’espera poder resoldre els tres últims recursos pendents, s’ha alterat en benefici de la posició minoritària, que es veu enfortida.

Els motius d’aquesta fortalesa més gran són diversos, encara que té un pes especial l’última renovació del Tribunal Constitucional, que va suposar la incorporació de Ramón Sáez Valcárcel i Inmaculada Montalbán. Tot sembla indicar que almenys el primer formalitzarà en un vot particular la seva discrepància amb les condemnes imposades pel Suprem a Oriol Junqueras i Raül Romeva (que comparteixen recurs), Dolors Bassa i Joaquim Forn. D’aquesta manera, la posició mantinguda per María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol des que van resoldre el recurs de Jordi Turull (el primer per sedició que va veure el Constitucional) comptarà com a mínim amb un vot més.

En paral·lel, el bloc partidari de rebutjar les empares ha anat veient com dos dels magistrats que en aquest cas votaven amb la majoria, Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, s’absentaven de les deliberacions relatives a aquests recursos, després d’abstenir-se en ser recusats per alguns dels condemnats pel Suprem i els fugits, entre els quals hi ha l’expresident Carles Puigdemont. A l’absència d’aquests dos magistrats cal sumar-hi la d’Alfredo Montoya, que continua convalescent.

La seva baixa mèdica ha contribuït en gran manera al fet que la resolució dels recursos del procés pendents s’endarrerís, ja que ell era el ponent dels de Dolors Bassa i Joaquim Forn, però des que l’estiu passat va patir un ictus no s’ha pogut reincorporar a l’alt tribunal. El d’Oriol Junqueras, que va correspondre al president del TC, Pedro González-Trevijano, sempre es va voler resoldre, en darrer lloc, en ser el que presenta més dificultats. No és només perquè es planteja contra la condemna més alta (13 anys) i inclou també Romeva, sinó també perquè el president d’ERC va ser elegit europarlamentari, circumstància que també serà estudiada per si va patir alguna vulneració de drets polítics.