Cop judicial a la Zona de Baixes Emissions (ZEB) de Barcelona. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar ahir l’ordenança municipal que regula la ZBE en entendre que falten informes que avalin algunes restriccions. L’Ajuntament de Barcelona té la possibilitat en 30 dies de presentar un recurs i, alhora, els demandants poden demanar l’execució provisional de la sentència. Sergi Chimenos, advocat d’Audica (Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya), una de les entitats que han recorregut, va assegurar que esperaran a veure què fa el consistori.
La sentència del TSJC arriba després que la setmana passada el Govern anunciés que apostava per fer un pas més enllà i ampliar als municipis de més de 20.000 habitants les restriccions de mobilitat als vehicles més contaminants. A finals del 2025, un total de 67 municipis tindran, segons la proposta de la Generalitat, un perímetre vetat a les actuacions més brutes. A Barcelona, des de l’inici del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) no podien accedir a la ZBE, però la pandèmia va posposar les sancions fins al setembre del 2020. Ara només queden un petit pòsit de moratòries per a camions i autobusos, i la idea del consistori, expressada la setmana passada, era ampliar les restriccions.
Els magistrats del TSJC sostenen també en la sentència, entre altres fonaments, que la zona té un àmbit geogràfic d’implantació excessiu i una excessiva restricció del tipus de vehicles afectats. L’alt tribunal ha estimat els recursos de 10 col·lectius, entre ells la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, el Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment d’Automòbils o la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport.
Les sentències del TSJC admeten que la Unió Europea ha denunciat la qualitat de l’aire de Barcelona i no posen en qüestió que l’Ajuntament intervingui, sinó que les mesures proposades han de ser proporcionades. Les sis resolucions de la Sala Contenciosa Administrativa són gairebé idèntiques i compten amb dos vots particulars discordants, és a dir que estan a favor de la decisió però amb arguments diferents.
Segons el tribunal, «la intensitat i l’abast general de les restriccions exigia que es complissin els requisits de motivació» establerts per la llei per «valorar l’impacte de les mesures al mercat i la competència, tant en l’àmbit del transport com en el dels negocis relacionats amb l’automoció de la ZBE». En l’expedient administratiu, detallen els jutges, «no es realitza una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s’avaluen suficientment els costos i beneficis que implica el projecte de disposició per als seus destinataris, així com les càrregues administratives».
Dades no actualitzades
Les sentències destaquen que hi ha «vicis substancials en l’elaboració de la norma», sobretot pel que fa a les memòries i informes utilitzats, basats en dades no actualitzades, cosa que obliga a anul·lar-la. Un exemple, incideixen les resolucions, és que «no hi ha cap dada a l’expedient que permeti determinar el nombre de vehicles afectats en les seves diferents categories», ni es «quantifiquen els destinataris a una activitat professional o econòmica». Argumenten, així mateix, que el sistema de classificació ambiental de la DGT és «rígid» i «no ofereix cap solució alternativa» per homologar els vehicles que no en tenen. És a dir, els jutges consideren que «la mobilitat en la ZBE en les hores prohibides es condiciona a la capacitat econòmica del titular per a l’adquisició d’un vehicle amb distintiu ambiental, cosa que no resulta valorada». A més, segons la seva opinió, les dades es presenten de forma «imprecisa», cosa que afecta el dret de participació ciutadana.
