El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat els recursos d'empara dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O que els va condemnar a diversos anys de presó per sedició. Les dues sentències tenen tres vots particulars, del vicepresident Juan Antonio Xiol, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel. Aquests són els últims recursos que quedaven pendents de resoldre sobre la sentència de l'octubre del 2019, i ara tots els condemnats ja poden acudir a la justícia europea.

En els quatre últims recursos resolts pel TC -els de Bassa, Forn i l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva- s'hi ha sumat el vot particular del magistrat Sáez Valcárcel, jutge progressista que va ser nomenat fa uns mesos arran de l'última renovació del Constitucional. Va ser el ponent de la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre el major Josep Lluís Trapero.

Fins ara, els recursos de la resta de condemnats només havien tingut dues veus discrepants, les de Balaguer i Xiol.

El vot particular de Sáez Valcárcel sosté que el delicte de sedició té imprecisió i també la té el concepte que n'elabora el Suprem. Defensa que s'haurien d'haver estimat els recursos per la desproporcionalitat de les penes imposades i, en el cas de Junqueras, per no haver suspès el procés principal a conseqüència de la qüestió prejudicial que va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Xiol i Balaguer també opinen que el Suprem hauria d'haver postergat el dictat de la sentència en el cas de Junqueras per les qüestions prejudicials pel que fa a la seva immunitat com a eurodiputat. Pel que fa a la resta de recursos, aquests dos magistrats han discrepat en considerar desproporcionades les penes.

Els dos magistrats sostenen que les penes s'haurien d'haver ajustat quantitativament per reduir-les o qualitativament cercant un tipus penal més ajustat a les conductes dels líders independentistes. Pel que fa als recursos dels expresidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van considerar que la resposta penal excessiva provocava un efecte descoratjador en l'exercici del dret de reunió.

En canvi, els recursos dels exconsellers Meritxell Borràs i Carles Mundó, condemnats per desobediència i no per sedició, van ser desestimats per unanimitat i no van comptar amb cap vot discrepant.

Sentències desestimatòries

Amb les sentències sobre Bassa i Forn, el ple del TC conclou la resolució dels deu recursos d'empara interposats contra les condemnes del Suprem i dona via lliure a tots ells per anar a la justícia europea. En les sentències desestimatòries, el Constitucional avala la sentència del Suprem i nega que el delicte de sedició tingui un nivell de vaguetat que impliqui vulneració de drets.

La majoria del ple del TC també avala que les conductes dels condemnats van desbordar els límits de l'exercici legítim de les llibertats d'expressió i ideològica i dels drets de reunió i manifestació. A més, descarta que el procés penal tingués una finalitat de persecució o càstig per les posicions polítiques dels condemnats. Tampoc veu desproporcionades les penes imposades per la "gravetat dels fets comesos".

El Constitucional no accepta tampoc les queixes per haver estat jutjats pel Suprem tot i que els fets es produïssin a Catalunya ni per no haver pogut declarar en català ni per la parcialitat que atribuïen a diversos dels magistrats del tribunal. En el cas concret de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell també nega que s'hagi vulnerat la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària.