La ressaca de l’acord entre PSC, ERC, Junts i comuns per la presència del català a les aules va ser especialment dura per als postconvergents, un partit sempre pendent de les xarxes socials. El posterior desmarcament d’alguns membres de Junts, que no del partit, va provocar la sortida ahir a escena d’Esquerra, com a soci al Govern, així com dels socialistes i els morats, forjant un front comú -i transversal- per evitar que la postconvergència surti de l’equació. El president Pere Aragonès va reivindicar que la llengua catalana «surt beneficiada» amb aquest pacte «sòlid» jurídicament i va demanar a Junts que recapaciti.

Els partits signants «lamenten» que l’acord «treballat durant dies» es vulgui «dinamitar». «L’acord és el més raonable per garantir el model d’ensenyament català que estava en perill», segons ERC. «L’ús del castellà es limita en entorns sociolingüístics que ho requereixin. I, on caldrà? Enlloc. Ergo, què provocarà la llei? El reforç del català» apunta una veu del partit. ERC va percudir en l’aparent volubilitat dels seus socis al Govern: «Ens sorprèn que en unes hores es puguin despenjar d’un bon acord, d’un consens que defensa el català i la immersió lingüística. És una irresponsabilitat», reblen. I afegeixen que «no es poden desmarcar del pacte per quatre tuits perquè això demostra una gran debilitat».

El PSC veu amb «incredulitat» la retirada, a mitges, de Junts, perquè, segons diverses fonts, s’havia negociat al més alt nivell, amb el plàcet d’Albert Batet i de Laura Borràs, i amb l’ajuda de l’exconsellera Irene Rigau, que va ser l’encarregada d’estendre ponts entre els diferents partits fins a desdibuixar els blocs. Els socialistes dubten que ERC es mantingui en el que s’ha dit si Junts pressiona amb esmenes al redactat. «Era un pacte molt complex i per això vam acordar que no ens posaríem traves entre nosaltres, i ara Junts surt amb aquesta», reblen fonts d’En Comú Podem.

La signatura de Junts està estampada al registre per modificar la llei que fixa el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua docent. Porta també l’afegitó que sigui tramitada per lectura única i d’urgència, però el partit intentarà ara evitar aquesta emergència parlamentària per tenir més temps per negociar amb la comunitat educativa, especialment amb entitats que van posar el crit al cel en llegir la proposta, com Plataforma per la Llengua o l’ANC. Òmnium Cultural, per la seva banda, va demanar que qualsevol acord sobre el català es consensuï en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, cosa que Junts veu amb bons ulls, encara que impliqui allargar els tràmits.

Però hi ha pressa, perquè ja s’ha superat el termini donat pel TSJC per complir la sentència que fixa el 25% de les classes en castellà. El ple aprovarà la via ràpida amb els 74 vots de PSC, ERC i comuns i després es podran defensar esmenes, encara que hi havia un pacte per no registrar objeccions. La incògnita és ara si, després de l’enrenou, Junts qüestiona el text. En tot cas, els altres tres partits podrien continuar endavant amb la seva estreta majoria.

Sectors de JxCat neguen haver-se despenjat de l’acord

El pacte polític per actualitzar l’aposta per la immersió lingüística ha provocat notables turbulències internes a Junts. Un sector afirma que el partit no s’apartarà del que s’ha pactat i que convencerà actors educatius i lingüístics perquè s’impliquin perquè, per exemple, Òmnium està d’acord amb l’actualització de la immersió i la seva aplicació flexible. Un altre sector pensa que el que va escriure Junts en el comunicat de dijous és que sense aquests moviments a favor del català, el partit es retirarà de l’acord. F.M.