El fiscal Fidel Cadena va ser el primer a defensar la competència del Tribunal Suprem per reclamar els fugits del procés, entre ells, l’expresident Carles Puigdemont, amb euroordres. La vista, que es va celebrar ahir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pretén respondre a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena sobre si el país requerit pot negar el lliurament d’un reclamat perquè no el demana el jutge competent, com va al·legar Bèlgica respecte l’alt tribunal espanyol en el cas de l’exconseller Lluís Puig. La fiscalia i les defenses van contraposar els arguments, però les tesis del ministeri públic van ser avalades per l’Advocacia de l’Estat i per la Comissió Europea.

L’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les seves conclusions, que solen marcar la sentència final, el 14 de juliol.

Cadena, que va viatjar a Luxemburg amb l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal, va defensar que la «competència per conèixer cada procés penal correspon als jutges» i veu «il·lògic que el país receptor controli les normes competencials de l’emissor». En el procés, va explicar, s’han pronunciat reiteradament tant el Suprem com el Constitucional, que han rebutjat tota vulneració de drets i han ratificat la competència del primer per resoldre els recursos d’empara de tots els condemnats del procés.

Les seves sentències, va afegir, estan «avalades pel dret explícit, amb normes que marquen la competència», com la Llei Orgànica del Poder Judicial, la d’Enjudiciament Criminal i el mateix Estatut, els articles del qual declaren la competència del Suprem per investigar els diputats del Parlament que cometin delictes fora de Catalunya. Entre aquests delictes, que per connexitat atrauen la resta, va fer referència a la creació del cens de catalans a l’estranger.

Problema sistèmic

A la seva posició s’hi van sumar l’advocada de l’Estat Andrea Gavela, en representació d’Espanya, i Julio Baquero Cruz, en nom de la Comissió Europea. La primera va afirmar que amb el criteri belga l’euroordre seria una «eina inoperant» i que «si hi hagués un problema sistèmic en el sistema judicial espanyol afectaria tots els casos i no només unes persones».

El segon va apuntar que la mateixa decisió belga va negar vulneracions sistèmiques a Espanya i va apuntar que n’hi hauria d’haver per negar un lliurament, excepte certs casos com una malaltia. El seu argument va ser després discutit per una de les magistrades que forma la Sala en les preguntes que poden formular per dictar la seva sentència.

I quant a l’informe del grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries, en què Bèlgica també va basar la suposada vulneració de drets de Puig, Cadena va defensar que la jurisprudència europea exigeix que el risc de la vulneració no sigui «una simple especulació», sinó que ha de ser «cert» i «rellevant». Les defenses, en canvi, van fer referència a les vegades que una delegació espanyola ha col·laborat en els seus treballs.

L’advocat de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, Gonzalo Boye, va argumentar que els seus defensats eren la minoria catalana dins de l’Estat espanyol i per això són víctimes d’una persecució per convocar un referèndum «brutalment reprimit», malgrat que això no és delicte ni a Espanya i ni «enlloc». Segons ell, «hi ha 3.000 catalans represaliats».

Va dir que el Suprem decideix la competència de forma «arbitrària» i va recordar que no va esperar a que el mateix TJUE es pronunciés sobre la immunitat del president d’ERC, Oriol Junqueras, abans de dictar la sentència del procés que el va condemnar a 13 anys de presó. Va dir que «el Suprem utilitza les euroordres amb finalitats polítiques» i va recordar la compareixença a Bèlgica de Puigdemont i els seus arrestos a Alemanya i Sardenya, així com que mai no ha pogut desplaçar-se al territori pel qual va ser elegit europarlamentari, Catalunya, perquè el Suprem no respecta la immunitat que li dóna aquest escó. «Això ha d’acabar ja», va sentenciar.

Les vistes davant del TJUE tenen certes peculiaritats diferents de les que se celebren davant la justícia espanyola, com les preguntes que poden plantejar els magistrats que necessitin aclarir dubtes i la rèplica final, on les parts poden aportar el que considerin oportú.

Com que es tracta d’un assumpte que afecta dos països, també hi intervenen els seus representants. L’advocada de l’Estat Andrea Gavela va treure importància a les conclusions del grup de treball de l’ONU i va negar que pugui tenir tanta importància el dret intern del país requerit a l’hora de tramitar una euroordre, perquè la directiva deixa clares les condicions per les quals regeix. Per part seva, la representant belga va recordar que ja hi ha hagut diverses sentències per negació d’euroordres per risc de vulneració sistèmica de drets fonamentals.