El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’empara presentat per l’ara ministre de Cultura, Miquel Iceta, quan era diputat del grup socialista al Parlament de Catalunya, i ha sentenciat en contra de la decisió de la Mesa de la cambra que va acordar la votació electrònica per a l’elecció d’un senador autonòmic i que va impedir que el socialista acabés sent no només senador sinó president d’aquesta cambra el 2019.

La sentència, ponència del vicepresident del TC Juan Antonio Xiol i que ha comptat amb el vot particular del magistrat Ramón Sáez, assenyala que cal emparar Iceta perquè es va vulnerar el dret a la representació política del grup parlamentari.

La decisió de la Mesa del Parlament de Catalunya, que va ser recorreguda i que no va anul·lar cautelarment el TC malgrat admetre a tràmit el recurs, va ser acordar la utilització del procediment de votació electrònica per a l’elecció d’un senador autonòmic la proposta del qual corresponia als socialistes.

Iceta i la resta de parlamentaris socialistes van al·legar en el seu recurs que tenint en compte «les circumstàncies específiques del cas» la utilització d’aquest sistema de votació, en permetre votar en contra del candidat proposat, podia «bloquejar» la designació, com així va ser. Per això van adduir que només la votació a través de paperetes amb el nom de la persona proposada hagués garantit el respecte degut al dret fonamental.

Ara, el tribunal de garanties acull la pretensió dels recurrents en apreciar que si bé la decisió inicial de la Mesa d’optar pel sistema de votació electrònic era acceptable, hauria d’haver optat per un procediment de votació que sense restringir la facultat de donar suport al Senat al candidat o no, «impedís que es pogués constituir una majoria de bloqueig emparada en la possibilitat de formular un vot negatiu sense cap alternativa».

El TC recorda que aquesta votació electrònica era acceptable d’acord amb la llei del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat. Estableix aquesta llei que la votació «es fa pels sistemes establerts pel Reglament del Parlament», entre els quals hi ha el «sistema electrònic, si així ho acorda expressament la Mesa». Tot i això, incideix que ateses les circumstàncies especials del cas, la Mesa hauria d’haver decidit que la votació es realitzés pel sistema de paperetes.