Quan el Tribunal de Comptes va reclamar 5,4 milions d’euros a 34 dirigents del procés -a la causa que segueix per l’eventual ús irregular de diners públics per a la política exterior de l’independentisme- es va obrir una llarga pugna entre el Govern i aquest organisme per aconseguir que les arques catalanes poguessin exercir d’avaladores. La qüestió va ser tortuosa, fins i tot dins de l’Institut Català de Finances i va provocar un conflicte en el si de l’executiu català. Però després de diverses resolucions jurídiques -Consell de Garanties, fiscalia- i moviments polítics -entre ells el canvi d’integrants del tribunal, a proposta del PSOE i PP- aquests avals semblen garantits. Però el que també es consolida és que serà el Govern i no cap entitat financera la que assumeixi, si és el cas, la quantia econòmica.

Això és el que va donar a entendre el Govern en anunciar que la Conselleria d’Economia sigui definitivament la gestora del fons amb els avals que continuen sent de l’ICF i amb els quals ha cobert les fiances que 29 dirigents polítics independentistes havien de satisfer al citat tribunal, format per juristes triats a dit pels partits.

Es tracta d’un fons total de 10 milions d’euros, que va generar controvèrsia jurídica, però que ha estat defensat en tot moment per la Generalitat com a via legítima de defensa dels investigats.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va subratllar que les decisions sobre aquest conflicte «han confirmat la validesa jurídica i constitucional» del procediment.

En tot cas, amb la decisió es tanca de moment la porta que el Govern va obrir al fet que aquests diners l’avancessin entitats financeres privades, un fet que no es va aconseguir. En aquesta línia, Plaja va defensar que, en tot cas, la «cobertura dels avals era jurídicament impecable».