Tot i que una bona part dels joves catalans es declaren ateus o agnòstics, també n'hi ha que són creients. És el cas d'en Gagandeep, la Gisela, la Dolma i la Nagia, quatre nois i noies amb edats compreses entre els 22 i els 30 anys practicants de la religió catòlica, musulmana, budista i sikh. Per a tots ells es tracta d'un camí que han triat voluntàriament i que incideix directament en la forma com perceben la vida, aportant-los un benestar en el seu dia a dia. En aquest sentit, tots ells remarquen la importància de ser «tolerant» i «obert de ment» amb totes les opcions. «Falta una mica més d'entesa, no jutjar, i que cadascú faci el que vulgui mentre no afecti les llibertats dels altres».

Tot i haver nascut a Espanya, la Dolma, de 22 anys, prové d'una família budista, ja que els seus pares són originaris de Butan. Així, des de ben petita s'ha criat en aquesta comunitat de la qual finalment ha heretat la creença. Tot i això, subratlla que decantar-se cap a aquesta religió va ser una cosa «natural», i que en cap moment es va sentir obligada a fer-ho. «Per mi és un camí espiritual que t'ajuda a trobar la teva pau interior». La Dolma assenyala que el budisme li aporta moltes respostes i que li permet obtenir benestar i felicitat. «Ser més empàtic amb la resta, ser noble de ment i cor, o bé ajudar altres persones», assegura, uns valors amb els quals està en sintonia i que cultiva a través de la meditació.

La Gisela, practicant catòlica, de 30 anys, recorda que la seva relació amb la religió es remunta des de ben petita. «La meva família també és religiosa, no tant com jo, però puc dir que he tingut una base cristiana». Per ella una de les etapes clau va ser l'adolescència, un moment en què se sol «descobrir la identitat». El mateix li va passar a la Nagia, de 29 anys, i de religió musulmana, que prové d'una família mixta, on un dels dos progenitors és practicant. «Mai ningú ens havia inculcat res, però va arribar una edat, als 15 o 16, que em vaig començar a interessar per aprendre àrab, tota la cultura... va ser un camí que vaig anar descobrint».

Pel que fa a en Gagandeep, de 26 anys, va néixer a l'Índia, però amb 13 va arribar a l'Hospitalet de Llobregat. En el seu cas és sikh, «una de les religions més grans del món». Es tracta d'una creença que en un inici només practicava la seva mare i a la que ell també s'hi va adherir. Fa poc el seu pare també s'ha batejat i ara ho són tots tres. «A Catalunya som entre 30.000 i 35.000 persones», explica, «es tracta d'una religió monoteista que incideix en la meditació, el treball honrat i el fet de compartir, ajudar-se com a humans per poder viure d'una forma més flexible i amb respecte». És també una religió vegetariana, que no contempla consumir ni carn ni peix. «A més, cada vegada hi ha més sikhs vegans, ja que els joves són encara més conscients», afegeix.

El compromís amb la pràctica

Resar, meditar o assistir a les celebracions religioses. Totes les creences tenen les seves particularitats, però si una cosa tenen en comú els joves practicants, és el compromís en fer-ho. «Miro de ser conscient d'allò que sóc cada minut del meu dia», explica la Gisela, «sí que hi ha coses concretes com anar a missa, els sagraments, resar el rosari, llegir l'Evangeli... però al final és una forma de ser i anar integrant la religió a la teva vida». «Em considero budista i puc ser més o menys practicant», diu la Dolma, «la meditació t'ajuda a cultivar valors com la generositat, la compassió, el coneixement o la tranquil·litat». La barcelonina sosté que la quantitat de temps que es dedica a fer-ho pot variar en funció de la persona i que pot anar de tot el dia a dues hores o deu minuts. «El més important és la intenció, i es pot fer tant en un temple, com a la teva pròpia habitació».

La Nagia es considera bastant practicant: «si faig alguna cosa, la faig o no la faig, però no a mitges». Així, apunta que no només es tracta de llegir l'Alcorà, o fer el ramadà, sinó que per ella l'Islam és «un estil de vida que engloba totes les àrees». «Com a creient, considero que és molt necessari. Ens preocupem molt per nodrir-nos exteriorment, però i què passa amb l'interior?», es pregunta. «Quan estàs convençut d'alguna cosa, interiorment, hi ha una força que t'ajuda a complir l'objectiu», sosté en Gagandeep. Relata que, com a sikh, durant el dia té fixades una sèrie de meditacions en diferents moments, a més d'oracions que li serveixen per afrontar certs episodis que poden ser complicats. «Sóc enginyer informàtic, abans d'entrar en una reunió difícil, tanco els ulls i faig una petita oració. Funciona, i és una experiència que dia rere dia practiques i veus que té sentit».

El mateix jove, que es considera una persona curiosa i autocrítica, reconeix que en algunes ocasions ha «analitzat» molts aspectes de la seva religió, un fet associa al fet de viure aquí i no a l'Índia. «Al final, però, si confies en el que estàs creient i reps les respostes, la creença té sentit, sobretot des del respecte i la tolerància». La Gisela, de fet, sosté que més d'una vegada «s'enfada amb Déu», perquè «és un amic, i aquí està la clau», en la «confiança». «Li dic, però això què és? Dona'm un descans! O penso, et caic malament», riu. «És una visió humana, perquè després també li explico les coses, li parlo dels meus projectes... i els veiem junts», assenyala, «a tots els que practiquem ens passen coses dolentes, però podem parlar amb ell sobre allò que passa i elegir el com, ja que el què no el podem triar».

Són els joves menys creients?

Preguntats per si el futur dels joves passa per una pèrdua de les creences, la Dolma no ho veu d'aquesta forma i, per contra, valora que a la seva comunitat hi ha persones que des de ben petites «tenen aquesta connexió». «Hi ha molta gent gran, però també cada vegada més joves», assenyala, «el budisme és una religió molt oberta que et permet trobar la pau espiritual a través del teu propi camí». «Molts amics no son creients i no és un problema», diu Gagandeep, sempre que es respecti a tothom, indiferentment dels pensaments i creences. «Igualtat, tolerància, i respecte. És l'essència del civisme, ho practiquem i és el que esperem rebre de la resta», admet.

La Nagia reconeix que bona part dels seus amics són ateus o no practicants, sigui de la religió que sigui. «Veig que hi ha un buit espiritual, la societat ha d'estar més oberta, no passa res perquè practiquis una cosa o una altra». Per exemple, sosté que hi podria haver equipaments educatius que tinguin una aula on poder resar. «Són coses que facilitarien la convivència i evitarien conflictes, ens falta posar-nos a la pell de l'altre i no jutjar tant», afegeix. Finalment, per la Gisela és molt important «escoltar» i tenir l'oportunitat d'explicar-se. «Jo tinc amics de tota mena i això mai ha estat una barrera», assegura, «moltes vegades dic que venem malament el producte, perquè la gent es pensa que tot són normes i regles i al final tot és amor, els humans volem ser feliços i busquem la forma de ser-ho».

Un 43,2% dels joves de 25 a 34 són creients a Espanya

Segons el darrer estudi publicat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, referent a l'evolució de la religiositat de la societat a l'estat espanyol el 2021, un 43,2% dels joves de 25 a 34 anys són creients, mentre que un 56,2% declaren no ser-ho. A la franja d'edat anterior la xifra de creients encara baixa més, així, un 34,7% són religiosos, i un 63,5% no ho són. En termes generals, a més edat, major és el percentatge de religiositat entre els enquestats, enfilant-se per sobre del 75% en aquelles persones majors de 65 anys. Agafant les xifres totals, el 2021 a Espanya, un 58,6% va dir que formava part del grup de persones catòliques, un 2,6% va declarar que eren creients d'una altra religió, un 11,6% agnòstics, un 14,7% ateus, i un 10,8 es va declarar indiferents. Pel que fa a Catalunya, el mateix estudi revela que del total dels enquestats, de totes les edats, un 57,3% es declaren religiosos, i un 41%, no. Juntament amb Navarra, és una de les comunitats autònomes amb un menor percentatge de creients, comparada amb altres com poden ser Múrciala Rioja o, per exemple, Andalusia.

Més de 7.400 centres de culte a Catalunya

D'altra banda, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les dades referents als diferents centres de culte el 2020. En total, comptabilitza 7.405 centres, un nombre inferior al de fa 10 anys, el 2010, quan el total s'enfilava fins als 7.851. Per comarques, la gran majoria es troben al Barcelonès (715), a Osona (541), al Vallès Occidental (354) o al Bages (339). Pel que fa a la religió, els més nombrosos són els catòlics (5.956), seguits de les esglésies evangèliques (788), els centres de l'Islam (284) i els temples cristians de Jehovà (115). En menys mesura es comptabilitzen els centres budistes (68), hinduistes (29) i les esglésies ortodoxes (57).