El portaveu de Junts, Josep Rius, ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que exposi les «dades objectives» i els «avenços concrets» que el porten a mantenir la taula de diàleg. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) Rius ha exigit saber en quins punts la negociació està «beneficiant» la independència i ha dit al president que «si no hi ha hagut avenços, cal que admeti que Pedro Sánchez no té un projecte per Catalunya ni cap voluntat per negociar una solució». «Si una taula no té recorregut, s'ha de buscar alternatives», ha reblat. El portaveu de Junts també ha retret a Aragonès que encara no existeixi un espai col·legiat amb presència de totes les forces independentistes per treballar «una alternativa».
Segons ha explicat Rius a l'entrevista amb l'ACN, a parer de Junts la negociació «no funciona, no dona fruits i no ha representat cap avenç per al procés d'independència». De totes maneres, Rius ha demanat a Aragonès que els faciliti «dades objectives» sobre els avenços que està suposant, ja que, tal com recorda, Junts no va ser a la darrera reunió perquè no se'ls va acceptar la delegació. Precisament sobre aquest aspecte, Rius ha avançat que de cara a la reunió següent no tenen pensat canviar els noms que van proposar, i que ni PSOE ni ERC van acceptar perquè eren persones de fora del Govern de la Generalitat.
Rius defensa que per anar a un procés de negociació cal «una posició de força». Al seu entendre, això es podria fer amb una «bona coordinació» dels 23 diputats independentistes al Congrés dels Diputats, i ha advertit que no haver-ho fet és «un error». «A vegades aquests hàbils negociadors a Madrid són molt loquaços, però poc eficients», ha etzibat Rius en al·lusió al portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per afegir després que ara mateix la coordinació a Madrid «no existeix». De fet, Junts està treballant en una auditoria per comprovar quins punts de l'acord de govern s'estan complint i quins no. En aquest sentit, ha advertit que analitzaran si els acords referents a la taula de diàleg s'estan duent a terme. Per a Rius l'auditoria és «un bon instrument» per tal d'avaluar amb ERC «el que està funcionant, el que es pot millorar, i el que no està funcionant i s'ha de redreçar o buscar-hi alternatives». «Si no estaríem fent un mal favor i no seríem fidels al que vam dir als electors», ha apuntat.
D'altra banda, el portaveu del partit ha recordat que a l'acord de govern ERC i Junts es van comprometre a treballar en una alternativa «en paral·lel» a la taula de diàleg. Concretament, van pactar que es crearia un espai col·legiat amb totes les forces independentistes i les entitats per consensuar la següent «proposta» per aconseguir la independència. Tot i l'acord, Rius ha lamentat que aquest espai «no existeix» i ha assegurat que per part de Junts hi ha «tota la voluntat» que es formi. El portaveu ha avançat que aquest aspecte també serà un dels que centrarà l'auditoria que Junts està duent a terme.
«Màxim consens» per a la modificació de la llei de Política Lingüística
Un altre dels punts que ha portat conflictes entre els dos grups a Govern és la resposta que s'ha de donar a la sentència del TSJC que obliga les escoles a aplicar el 25% de classes en castellà. En un inici, ERC, PSC, Junts i comuns van arribar a un acord per modificar la llei de Política Lingüística, però Junts se'n va acabar despenjant després de constatar la falta de «consens» que va generar la proposta entre les entitats en defensa de la llengua. Segons Rius, fa dies que des del grup parlamentari es treballa amb entitats del sector educatiu i organitzacions en defensa de la llengua per fer «ajustos» a la modificació i que pugui ser de «consens polític i social». A més, el portaveu confia que «ningú es despengi» de l'acord un cop s'actualitzi amb les noves modificacions pactades amb els sectors, en referència al PSC. «La immersió lingüística sempre ha comptat amb un ampli consens a Catalunya i esperem i confiem que aquest ampli consens es mantingui», ha dit.
«Hi ha fórmules» per no aplicar l'article 25.4 a Borràs
D'altra banda, Rius també s'ha referit a la situació de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que podria ser apartada del càrrec si se li obre un judici oral per suposat fraccionament de contractes quan era al capdavant de l'ILC. Des de Junts es nega aquestes acusacions i s'insisteix que es tracta d'una «persecució política» que es vol «vestir» de corrupció. De totes maneres, si s'acaba arribant a judici, es podria suspendre la presidenta del Parlament si s'aplica l'article 25.4 del reglament de la cambra, que estipula que si s'obre judici oral per «delictes de corrupció» a algun membre de la Mesa se li suspenen drets i deures parlamentaris.
Amb tot, el portaveu de Junts s'ha mostrat «convençut» que hi ha «fórmules» per no haver d'aplicar aquest article, tot i que no les ha concretat. «En casos de persecució política s'ha de respondre políticament», ha subratllat. En aquest sentit, ha demanat a tots els grups independentistes que facin «un front comú» en defensa de Borràs i ha emmarcat el cas dins de la «causa general contra l'independentisme». D'altra banda, Rius no ha volgut «avançar escenaris» sobre com actuarà Junts si s'acaba suspenent a Borràs i ha insistit que des dels grups independentistes s'està treballant en una resposta conjunta.
