La tecnologia de ciberespionatge israelià ideada per combatre el crim i el terrorisme va ser usada per intervenir els telèfons mòbils de fins a 67 líders independentistes, entre ells el del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Una investigació de l’organització Citizen Lab, un laboratori interdisciplinari vinculat a la Universitat de Toronto, i ampliada pel setmanari The New Yorker, revela que els telèfons mòbils de diversos eurodiputats, parlamentaris, advocats i líders civils sobiranistes van ser infectats amb el programari Pegasus, propietat de l’empresa israeliana NSO Group i només a la venda per a governs. Segons aquest equip de recerca, es tracta de la trama d’espionatge més gran documentada a un sol col·lectiu polític, en aquest cas el sobiranisme català, que anunciarà avui des de Brussel·les una bateria de mesures legals i polítiques. El Ministeri d’Interior va negar qualsevol relació amb aquestes pràctiques i va assegurar que mai no ha contractat cap dels serveis de NSO Group.
Pegasus és un vell conegut per a l’independentisme. El primer polític el nom del qual va aparèixer al llistat d’espiats va ser el llavors president del Parlament, Roger Torrent, que fins i tot va publicar un llibre on recull el seu dietari d’aquells dies, però aquest programa també es va inocular als telèfons del líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, així com de l’anticapitalista Anna Gabriel i de l’ara vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. El sistema permet extreure el contingut d’un dispositiu, donant accés als seus textos i imatges i fins i tot activar la seva càmera i micròfon com a elements de vigilància.
La recent investigació revela que Aragonès va començar a ser espiat el 2020, quan exercia com a vicepresident del Govern i conseller d’Economia. No és l’únic president a la llista. També consten com a víctimes d’aquesta infecció tecnològica els seus tres predecessors en el càrrec: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. La línia institucional a l’Europarlament apareix completa: Diana Riba, Jordi Solé, Toni Comín i Clara Ponsatí; els noms dels quals se sumen al de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i als dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural: Elisenda Paluzie i Marcel Mauri. La nota completa inclou 11 membres de Junts, 12 d’ERC, 4 de la CUP i un del PNC.
L’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va començar a ser vigilat quan presidia l’entitat independentista, sent dels primers a rebre l’atac. L’informe calcula que va rebre fins a 25 missatges emmascarats amb falses alertes de la seguretat social o d’impostos per intervenir el telèfon, sempre coincidint amb manifestacions o actes polítics. El telèfon de Paluzie va ser interceptat mitjançant una alerta de Twitter d’un diari català i mitjançant una notícia sobre la història de l’ANC.
Resposta coordinada
L’espionatge massiu ha tingut la «virtut» d’unir, de moment, tot l’independentisme. «S’està treballant de manera coordinada entre els tres partits i les dues entitats», tots amb membres vigilats, va assegurar una font d’un dels partits que va detallar que avui al matí, a Brussel·les, els espiats de més pes polític, Aragonès a banda, oferiran una roda de premsa en què explicaran quines mesures, judicials i polítiques, duran a terme.
«És un assumpte molt greu», va assegurar una veu del Palau de la Generalitat. «Diana Riba, per exemple, és la primera eurodiputada que és espiada només per tenir una acta a la cambra d’Estrasburg», va assenyalar aquesta veu després d’explicar l’evident gravetat que tres expresidents, un exvicepresident i un president hagin estat escrutats tecnològicament. L’independentisme, per tant, destacarà la dimensió europea de l’escàndol, que ja s’ha batejat com a CatalanGate, per les semblances amb el Watergate dels anys 70 als Estats Units.
A la tarda, el mateix Aragonès, juntament amb tot el seu Govern, atendrà també la premsa i explicarà els moviments a fer per l’executiu de cara a protegir aquells que han estat espiats en el càrrec. «Exercirem una gran pressió, això no pot quedar com una notícia d’un dia. Exigirem explicacions al Govern i ara no valdrà acollir-se als secrets d’Estat ni dir que no se sabia res», va sentenciar aquesta veu. I és que «no només es va espiar el 2017, sinó que la vigilància arriba fins al 2020, amb Pedro Sánchez ja establert a la Moncloa», va afegir.
Els actes d’avui i, sobretot, els que vinguin després, determinaran com de sòlida és aquesta nova unitat nascuda al voltant de Pegasus. Perquè les derivades ja apunten a noves friccions. Sense anar més lluny, Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats espiats, juntament amb Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye (lletrats tots de les màximes figures de l’independentisme), va vincular l’informe de Citizen Lab amb la taula de diàleg i negociació entre Generalitat i Estat. El també diputat al Parlament per Junts va afirmar al seu compte de Twitter: «La taula de negociació era amb el CNI».
