L'eurodiputat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, han anunciat aquest dimarts al Parlament Europeu accions legals a Espanya, França, Suïssa, Luxemburg i Alemanya pel cas de l'espionatge a dirigents independentistes destapat en una investigació de la plataforma de ciberseguridad 'CitizenLab'.
En una roda de premsa des del Parlament Europeu a Brussel·les, Puigdemont ha informat que presentaran querelles contra els responsables, començant per l'empresa tecnològica NSO, als tribunals a Barcelona, però també davant la justícia d'altres països de la UE on s'han produït els supòsits ciberataques, cas de França, Alemanya, Suïssa i Luxemburg.
A més, l'expresident de la Generalitat i eurodiputat ha demanat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que "actuï urgentment" i faci rendir comptes a Espanya pel possible ús del programa Pegasus contra rivals polítics, que suposa una "violació massiva de drets fonamentals".
Igualment, Puigdemont ha recordat que els dispositius mòbils de diversos membres del Parlament Europeu i assessors parlamentaris, per la qual cosa ha instat la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, a prendre mesures ja que s'ha posat en risc la seguretat de la institució.
La investigació assenyala que els mòbils de membres d'ERC, Junts i la CUP van ser espiats entre 2019 i 2020 amb el programa Pegasus, que es ven en exclusiva a Governs i permet fàcilment accedir al dispositiu i activar el micròfon o la càmera.
Entre les víctimes hi ha 63 persones de l'entorn independentista, inclòs l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els eurodiputats Toni Comin (Junts), Jordi Solé (ERC) i Diana Riba (ERC). També membres del Parlament, advocats vinculats als líders independentistes i membres d'organitzacions de la societat civil, a més de familiars d'algunes de les principals figures independentistes van ser objecte d'aquests ciberatacs.
