No és que Pere Aragonès llancés un ultimàtum el dia 4 de la crisi per l’espionatge massiu a l’independentisme. No és home de pujades extemporànies de to. Més aviat ho va deixar caure. Davant dels lleons del Congrés (la imatge també és un missatge), el president va anar deixant ahir sumands perquè l’intèrpret efectués el sumatori total.

Però la veritat és que si el Govern central, i singularment el seu president, Pedro Sánchez, no actua ràpidament i quirúrgica (cirurgia de guerra, s’entén), el bloc parlamentari que sustenta el seu executiu es pot trobar a escassos set dies de saltar pels aires. I avís a navegants, a la Cadena SER, va assenyalar que aquesta crisi no es tancarà «ni amb una reunió» ni amb simples «paraules».

Aragonès va acudir ahir al Congrés dels Diputats, cosa que no feia un cap de la Generalitat des que Artur Mas va visitar la capella ardent d’Adolfo Suárez, el 2014. Aragonès va creuar la porta de la Carrera de San Jerónimo amb un doble objectiu, fer evident el sorprenent silenci (de ja tres dies) que manté el president del Govern sobre una de les crisis més grans d’aquesta legislatura, la del ciberespionatge a 67 independentistes, i, alhora, demostrar-li que l’os està ben agafat per les dents de la Generalitat i que no el deixarà anar. «No serà cosa d’un parell de dies i després desapareixerà», va assegurar una font presidencial al pati del Congrés.

Així, després de les reunions amb els grups parlamentaris dels partits també espiats (ERC, Junts, PDeCAT, CUP i EH Bildu), així com amb Unides Podem (al Govern, però que dóna suport a la comissió d’investigació que reclama l’independentisme), el president de la Generalitat va començar a deixar caure aquests sumands.

No deixar passar el temps

El primer és el de la «immediatesa». Va instar Sánchez a «donar explicacions ja» i prendre «decisions». «No es pot eternitzar. Deixar passar el temps no és la resposta», va dir. I va sentenciar: «No tolerarem que la solució que tingui el cap del Govern sigui, només, deixar passar el temps. Cal que s’assumeixin responsabilitats i transparència».

El segon sumant el marca el calendari. La setmana que ve el Congrés ha de convalidar el decret de mesures urgents sobre les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. Què farà ERC? Fonts parlamentàries veuen encara molt lluny aquesta data. «La premsa sempre pensa a llarg termini. Nosaltres, en hores i dies», va apuntar una veu. La veritat és que, segons va dir Aragonès, «el nivell de confiança amb l’executiu és zero». «Estem davant del pitjor dels escàndols democràtics. I el Govern no pot pretendre que tot segueixi igual. Mentre no es donin aquestes explicacions és inviable qualsevol mena de col·laboració política entre governs i també entre els grups parlamentaris i el Gabinet de Sánchez», va sentenciar el cap de l’executiu català.

Després, fins i tot, per si algú no havia captat aquest segon sumant, va tornar a percudir: «Si pretens que el teu soci de legislatura et segueixi donant suport davant la sospita clara que hi ha un organisme de l’Estat vinculat a un cas d’espionatge, cal prendre decisions, ser clar i arribar fins al final. I a partir de les decisions que prengui, o no prengui, el Govern central, la Generalitat i els partits prendran les decisions sobre el final de la legislatura». Dos més dos, quatre. I un nou pas en la tàctica d’escalada gradual de pressió a Sánchez, beneficiant-se, a més, de l’absolut silenci d’aquest.

La votació del decret sobre les conseqüències de la guerra d’Ucraïna serà també una pedra de toc per observar si, a més de la legislatura, el «Catalangate» ha acabat amb la realpolitik per la qual havia optat ERC. Amb tot, el president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, va fer una lectura voluntarista de la situació i va afirmar, després de la reunió amb Aragonès, que no creu que la legislatura «estigui en perill». Asens va exigir al seu soci a l’executiu que «acabi amb l’herència del PP» posant fi a les «clavegueres de l’Estat», a les quals vincula amb el «Catalangate».

Un Estat «podrit»

Míriam Nogueras (Junts) va advertir, per la seva banda, el PSOE i Unides Podem que o bé «s’expliquen, investiguen i depuren responsabilitats, o es convertiran en còmplices de la persecució de la dissidència política». «Aquest Govern presumptament progressista blanqueja un Estat podrit», va sentenciar. La postconvergent va dir que el seu grup no havia decidit el sentit del seu vot en la convalidació, la setmana que ve, del decret de mesures econòmiques sobre la guerra d’Ucraïna.

Mireia Vehí i Albert Botran (CUP) van assenyalar que el Govern es posa de perfil en un escàndol d’espionatge que no hauria d’ignorar. «Es posen al nivell de Polònia i Hongria», va sentenciar Botran. Ferran Bel (PDeCAT) va demanar explicacions al Govern, però va dir que el suport del seu partit al decret de mesures sobre Ucraïna no està compromès.

En les dues hores de visita, també hi va haver, és clar, espai per a les dissensions internes entre independentistes. ERC va impedir una roda de premsa que Junts volia que fessin els espiats.