«Fa un any que em van avisar» reconeix una de les persones espiades mitjançant el programari Pegasus. «De fet, ja ni me’n recordava», sentencia. L’independentisme ha tingut temps de pair els fets i preparar una resposta, al capdavant de la qual s’ha col·locat el mateix president Pere Aragonès. L’espionatge de 67 independentistes per la seva activitat política i sense indicis de delicte, en una democràcia, és prou greu perquè no passi desapercebut. La resposta ha estat preparada i gradual. Cada dia una altra volta de rosca.
Tot mentre s’espera la reacció de Pedro Sánchez, que en els cinc primers dies de crisi no ha obert la boca i ha deixat la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn el CNI, que s’exposés. De fet, sobre les esquenes de Robles descansa bona part de la tranquil·litat o explosivitat amb què el PSOE afrontarà els propers mesos. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, preocupada pel pla econòmic del Govern com a resposta a les seqüeles de la guerra a Ucraïna, va anticipar que seria la mateixa Robles la que donaria resposta a tot al Congrés.
La gradualitat en la resposta catalana ha fet que del refredament de relacions, del primer dia, ja s’hagi passat a la «inviabilitat» de donar suport parlamentari al Govern. «En funció de les decisions que prengui, o no prengui, Sánchez, el Govern i ERC prendran les seves», va explicar Aragonès sota la mirada dels lleons del Congrés dijous passat.
Escenari obert
Així, tot està obert. Res no està decidit i tot és possible. Però si el Govern central segueix responent amb un silenci eixordador a l’escàndol que ha propiciat que la presidenta de l’Europarlament ofereixi anàlisis gratuïts dels mòbils als eurodiputats, ERC es disposa a canviar l’escenari a Madrid.
Els republicans preveuen, potser ja des de fa setmanes o fins i tot mesos, deixar d’oferir la pau que suposa la condició de soci preferent per traslladar-se a un estat de bel·licositat que suposi negociar totes i cadascuna de les mesures que arribin a la cambra baixa. Un petit «Vietnam» en cada votació. Diversos «Vietnams» a la setmana. Tot això a un any i mig de les eleccions generals i amb un bloc de dretes més que refermat i del qual només falta conèixer el repartiment de forces entre el PP i Vox.
Per què un «Vietnam» en cada negociació i no, simplement, un «no» a tot? Bàsicament perquè, com ja va explicar Aragonès, la part catalana no pot ser la primera perjudicada de l’acció de càstig. L’exemple palmari són els Jocs Olímpics. Si es desitgen per com poden ser de dinamitzadors per a l’economia del Pirineu i per les inversions que poden suposar, tallar aquesta entesa amb el Govern aniria en detriment d’aquesta part de Catalunya.
Amb la mirada en el més immediat, el que apareix a l’horitzó és la votació per convalidar el decret de mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna. Cal recordar que la condició d’Aragonès, fa unes setmanes, per acudir a la Conferència de Presidents de La Palma va ser, precisament, que es debatés i aprovés un paquet de mesures pal·liatives per als efectes de la guerra en l’economia local i d’unes ajudes per acollir refugiats ucraïnesos, salvaguardant les competències estatutàries catalanes. I és en aquest context on altes fonts del Govern apunten que, amb més o menys gesticulació o suspens, «es deixarà passar el decret». No és la millor setmana del món per a la realpolitik, però hi ha excepcions.
Què demana ERC per no remoure el vesper parlamentari? Abans de res una reunió cara a cara entre Aragonès i Sánchez, assenyalen aquestes fonts, que insisteixen que amb la trobada no n’hi ha prou, sinó que cal que el president del Govern central hi aporti explicacions i mesures. I depuri responsabilitats.
Perquè, expliquen des de la Generalitat, i aquí repeteixen les paraules del mateix Aragonès en un mitjà estatal, «casos d’aquesta mena es resolen a Europa amb la caiguda d’algun membre del Govern o, fins i tot, del Govern sencer».
