Un total de 7,8 milions d’euros per pagar un servei que, al final, no es va utilitzar. Aquest és el balanç que deixa el pla ideat per la Generalitat per evitar contagis i morts als geriàtrics catalans traslladant avis infectats de coronavirus a un altre centre. El Govern català va desemborsar aquesta quantitat entre abril del 2020 i setembre del 2021 a 34 centres per la reserva de places que mai no van arribar a ser ocupades, segons el Portal de la Transparència de l’administració catalana. En aquell moment, la segona i tercera onada de la pandèmia van treure la vida a 2.007 residents. Del total de places que van contractar per via d’emergència, només se’n van ocupar un 18,8%, fet que va suposar una despesa de 2,7 milions d’euros. Un dels geriàtrics que va oferir aquest servei, ara investigat per maltractament als residents, no va rebre ni un sol pacient, encara que va cobrar gairebé 84.000 euros de les arques públiques. Entre aquestes residències hi havia dues a les comarques gironines: l’Espai Orpea de Girona, que va rebre 1.000.382 euros, i la de Puigcerdà, que va rebre 316.000 euros.

L’Espai Orpea de Girona va rebre un milió d'euros i la residència de Puigcerdà 316.000 euros

L’abril del 2020, quan les residències de la tercera edat registraven morts i centenars d’infectats per la pandèmia del coronavirus, el president Quim Torra va decidir traspassar les competències dels geriàtrics a la Conselleria de Salut. Aleshores es va idear el pla buffer, que consistia a traslladar pacients lleus infectats de covid a altres geriàtrics de referència que tinguessin places disponibles per acollir els ancians malalts. D’aquesta manera, els centres buffer facilitaven que els geriàtrics més petits, amb més dificultat d’aïllament i contenció del virus, poguessin romandre lliures del virus i seguir amb les tasques assistencials amb els residents que no estaven contagiats. En un primer moment, es van habilitar clíniques privades o residències encara no inaugurades. Posteriorment, es van ampliar aquests serveis fins a una trentena de residències de la tercera edat. Algunes associacions de familiars es van queixar davant d’aquesta decisió i van lamentar que això provocava l’extensió de brots en pacients sans.

Els centres buffer van ser adjudicats a través d’una resolució d’emergència recolzada pel decret d’estat d’alarma i, per tant, a dit i sense passar un concurs públic. L’excepcionalitat de la situació així ho obligava i permetia escurçar els temps d’espera per posar en marxa aquests serveis. A molts d’aquests recintes, el Govern hi va instal·lar respiradors i bombones d’oxigen per als malalts. Els delegats territorials de Salut Pública, els professionals de l’atenció primària o els equips especialitzats en residències que es van crear posteriorment decidien els trasllats a aquests centres buffer.

Els geriàtrics que rebien els ancians malalts havien d'ocupar personal per fer-se’n càrrec, tal com es dictava als contractes d’adjudicació, a raó de 16 hores diàries d’un auxiliar de geriatria per cada vuit pacients, 16 hores diàries d’una infermera per cada 32 pacients, dues hores setmanals de metge per cada vuit pacients i tres hores per setmana d’un treballador social per cada vuit pacients. Són les mateixes ràtios exigides als geriàtrics sense medicalitzar, però prescindint d’infermeria nocturna. La Generalitat no té cap manera de confirmar si realment es va acabar contractant tota aquesta plantilla, segons van explicar fonts de l’Administració.

Cada plaça reservada costava 85,62 euros al dia, encara que en alguns geriàtrics el cost va ser menor (71 euros diaris) o més gran (119 euros). La despesa de personal i la reserva dels llits es pagava als geriàtrics de dues maneres diferents. El 2020, la Generalitat es feia càrrec de la meitat dels llits reservats, estiguessin o no utilitzats. Si superaven el 38% del total de places, s’abonava el 100% del servei. És a dir, si una residència reservava 10 places per a pacients infectats del virus, la Generalitat pagava les 5 places, i si s’arribava a més de tres pacients ingressats, el Govern finançava el total de les 10 places reservades com si fossin plenes, encara que no fos així. El 2021, el mètode va canviar. Les places buides es remuneraven al 80% del cost estipulat i les ocupades al 100%.

Més del 80%, en desús

El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha tingut accés als contractes des d’abril del 2020 fins al setembre del 2021. Un total de 32 residències i dues clíniques privades van oferir més de mil llits, que multiplicats pel temps que van estar disponibles per als trasllats sumen 141.641 estades possibles. Al llarg de tots aquests mesos només es van ocupar 26.625 estades amb 1.315 pacients. És a dir, es va omplir el 18,8% del total de llits. El 81,2% es va mantenir en desús. Dels 10,6 milions que la Generalitat va pagar per tot el servei, 7,8 milions es van destinar a llits no ocupats, segons l’estimació calculada. Aquesta infrautilització de places tenia lloc durant la primera i la segona onada de la pandèmia, quan els geriàtrics catalans registraven un augment dels contagis i també de les defuncions.

Per residència, destaca el geriàtric Palau, ubicat a Palau Solità i Plegamans, que des del novembre del 2020 fins el febrer del 2021 no va rebre ni un sol pacient, però que va percebre 83.825 euros per un servei inexistent. Aquesta residència està sent investigada per un jutjat de Sabadell per presumpta negligència en la cura dels avis. Hi ha tres geriàtrics més, el Centre Geriàtric Pirineu a la Pobla de Segur, el Lepant Residencial de Barcelona, i L’Onada Tortosa , que no van arribar al 6% d’ocupació i que van cobrar, respectivament, 131.583,36 euros, 184.174,02 euros i 254.411,27 euros de fons públics. Tenint en compte les ocupacions i el cost de les places, van rebre aproximadament 120.000, 170.000 i 230.000 euros, en el mateix ordre, per un servei que no van donar.

Tres centres del grup L’Onada

Qui més diners públics va rebre del pla buffer va ser el grup L’Onada, que va oferir tres de les residències per al trasllat de pacients amb coronavirus: L’Onada Tortosa, la Residència Mas de l’Avi a Reus i Vila Clavelina, a Premià de Mar. En total, el grup va cobrar 1,8 milions d’euros, tot i que les ocupacions van ser del 5,3%, del 19% i del 21,5%. El geriàtric de Reus té un dels preus per plaça més alts, en assistir persones amb discapacitat. En la resolució d’adjudicació figuren costos fixos que no consten en cap altre contracte d’aquestes característiques, com són la pintura del sostre, l’adquisició d’ordinador, tauleta i telèfon mòbil, obres per a canviar les portes i la compra de material pedagògic i d’entreteniment. Aquests costos augmenten la posada al punt del servei a 33.577,50 euros de més.

Un grup beneficiat amb un milió d'euros té com a director general Estanis Vayreda, actual primer tinent d’alcaldia d’Olot per JxCat

La residència Prytanis, a l’Hospitalet de Llobregat, es va embutxacar 1,2 milions d’euros. Va ser buffer des del novembre del 2020 fins el juny del 2021. Tanmateix, no va arribar a ocupar ni el 25% de les places contractades. També arriba al milió d’euros la facturació de l’empresa Sumar S.L., que té com a director general l’actual primer tinent d’alcaldia d’Olot de JxC, Estanis Vayreda. Aquesta empresa va utilitzar una residència buida a Girona, Orpea, per allotjar pacients covid d’altres geriàtrics des d’abril del 2020 fins el març del 2021. Segons les dades obtingudes, l’ocupació tampoc va arribar al 20%. La residència Matacàs, a Sant Adrià de Besòs, amb més de 40 morts durant la primera onada del coronavirus, va cobrar mig milió d’euros per ser centre de referència i atendre malalts lleus des del novembre del 2020 fins el març del 2021.

Des de setembre del 2021 fins a l’actualitat, la Conselleria de Drets Socials ha mantingut aquests serveis, que van néixer abans que l’equip de Violant Cervera (Junts) entrés en el Govern. Quan se li pregunta per aquesta qüestió, el Govern no explica com es van estipular els preus de les reserves, ni perquè eren tan elevats.