Jordi Sànchez encara és el secretari general de Junts per Catalunya i exerceix com a tal. Així va quedar clar ahir quan la direcció del partit va decidir desmarcar-se de l’expresident Carles Puigdemont i de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en les mesures a prendre contra el Govern espanyol en relació amb l’espionatge a més de 65 dirigents independentistes. Mentre els dos líders van exigir tallar tots els pactes amb els socialistes, inclosa la diputació de Barcelona i la dimissió del president del Govern central, ahir el secretari general de Junts va rebutjar les dues propostes i es va centrar a exigir una comissió d’investigació i rebutjar tot suport del Govern al Congrés.

Un cop més, Sànchez acota el terreny de joc. Evita posicions extremes i manté el pols intern. Pel que fa a l’espionatge, la proposta de Junts i de la seva direcció és clara: no votar a favor de cap llei ni decret del Govern fins que no constitueixi una comissió d’investigació. Rebuig a qualsevol reunió oficial amb ministres, a la comissió bilateral i a la taula de diàleg fins que aquesta comissió no comenci a caminar. «O comissió o complicitat», va resumir Sànchez en roda de premsa. Ell mateix va comparèixer, en lloc del portaveu, per aturar les dissensions internes.

Sànchez ha estat categòric a l’hora de desmarcar-se del Consell per la República (presidit per Puigdemont), que diumenge va exigir que en totes les institucions -inclosos ajuntaments i diputacions- hi hagi una aliança entre independentistes i per tant no es pacti amb el PSC. «Qui vulgui resoldre l’escàndol d’espionatge amb una mesura als ajuntaments o a la Diputació de Barcelona equivoca enormement la dimensió del problema», va dir el secretari general. El dirigent de Junts va afirmar que aquestes possibles ruptures d’acords es debatran al congrés que el partit celebrarà al juny. «No banalitzem el ‘catalangate’», va insistir sobre aquestes peticions de ruptura total amb el PSC.

També es va desmarcar de la petició de dimissió del president del Govern, Pedro Sánchez, que va formular Laura Borràs. «Pas a pas, no és el moment d’anticipar-nos en una exigència de dimissió. Tot en el seu moment», va respondre, insistint que d’entrada Sánchez ha de parlar públicament sobre això perquè en cas contrari el seu silenci i el de la fiscalia general de l’Estat «els fa còmplices».

Bloqueig al Congrés

En el que sí que insisteix Junts és a pressionar ERC perquè no convalidi cap decret ni mesura de l’executiu espanyol a les Corts. Sànchez va celebrar que aquesta sigui la predisposició que estan mostrant els dirigents d’Esquerra en els darrers dies. «Cap llei, o decret llei es pot dur a terme per part de cap independentista al Congrés dels Diputats» per important que sigui aquesta mesura, va defensar.

Els consellers de Junts tampoc compartiran actes amb ministres del Govern central excepte els que convoquin, a Catalunya, organismes no governamentals. I fins i tot mostrarà el seu distanciament respecte al representant ministerial corresponent.

Per part seva, ERC manté la postura expressada dijous pel president Pere Aragonès, que va llançar una advertència al Govern en forma d’ultimàtum en assenyalar que era «inviable qualsevol forma de col·laboració entre governs i entre partits» si Pedro Sánchez no actuava amb contundència respecte el «catalangate». No ha passat res, ni tan sols s’ha sentit la veu de Pedro Sánchez sobre el tema, excepte el pas del temps malgrat que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, s’entrevistés a Barcelona amb la seva homòloga de la Generalitat, Laura Vilagrà. ERC segueix amb la mateixa postura 96 hores després. I són 96 hores menys fins a la votació del decret d’ajudes econòmiques per les seqüeles de la guerra d’Ucraïna.

I si alguna cosa ha canviat és que, dijous, els republicans encara feien més èmfasi en les «explicacions» que en l’«assumpció de responsabilitats». I ahir, la portaveu i secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta ja va fer referència les dimissions.

En tot cas, els republicans accepten obertament que el «no» al decret és una opció, una possibilitat. I també que, atès que aquest decret té com a origen les mateixes peticions de Pere Aragonès (va posar com a condició per assistir a la Conferència de Presidents de març que es tractés la qüestió), se senten una mica pares d’aquestes mesures que pretenen diluir els efectes de la sobreinflació sobre els ciutadans. L’atzar no ha donat a ERC un decret fàcil de tombar, per les enormes conseqüències que tindria. Però, tot i això, l’assumpte és considerat una enorme línia vermella que no s’arregla amb «mesures cosmètiques», va assenyalar Vilalta.