L’independentisme activa la via judicial per arribar al fons del «Catalangate». Els més de 60 espiats pel programari israelià Pegasus presentaran múltiples querelles contra NSO Group, propietària del programa, perquè la justícia indagui en quines agències governamentals s’han dotat dels seus serveis i dilucidar si el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Policia Nacional o la Guàrdia Civil estan darrere de la vigilància al sobiranisme.
L’anunci va anar a càrrec dels advocats dels espiats (Andreu Van den Eynde, Gonzalo Boye, Benet Salellas i Antoni Abat i Ninet), alguns d’ells defensa i part afectada, ja que consten a la llista de titulars de dispositius telefònics que van ser infectats segons Citizen Lab. A l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB) es van reunir també membres d’ERC, Junts i CUP, així com d’Òmnium Cultural i de la ANC.
Les querelles es dirigiran al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona, que ja té una recerca oberta des de fa un any i mig per l’espionatge a l’expresident del Parlament i ara conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent i al regidor d’ERC en la capital catalana, Ernest Maragall. Aquest jutjat espera dades d’Israel i d’Irlanda, després que el magistrat enviés comissions rogatòries a aquests dos països per a intentar aclarir qui va «hackejar» els telèfons mòbils d’aquests dos dirigents republicans. La petició d’informació anava destinada a NSO Group, amb domicili fiscal a Israel, i a la propietària de WhatsApp, amb seu a Irlanda. Aquesta aplicació va alertar de l’atac informàtic a Torrent i a Maragall.
En una altra causa oberta a Califòrnia contra NSO Group per espionatge, la companyia va assegurar que abans de vendre Pegasus realitza un expedient del comprador per detectar usos indeguts i que custodia a posteriori que es respecten els drets humans. Les querelles pretenen al·legar que NSO Group té una «falta de control» sobre l’ús que fan els clients del seu programa per descobrir qui les va usar i, de no ser suficient, que es consideri a la companyia «cooperadora necessària» perquè la informació dels dispositius mòbils podria passar per les seves terminals abans d’arribar a l’òrgan que espia.
La via europea
«No tenim dubtes que les agències governamentals espanyoles hi han participat», va assenyalar Salellas, que va exigir a la justícia i a la Fiscalia que «no rebutgin la seva obligació» d’investigar a «totes les agències governamentals espanyoles».
Després de destapar-se que hi ha desenes de persones més vigilades amb el mateix programari, els advocats confien que es premi l’accelerador perquè la recerca avanci ràpid i prengui noves coordenades, amb l’objectiu d’aclarir si van ser organismes de l’Estat els que van usar Pegasus per espiar a l’independentisme. Van den Eynde va apuntar que la ciutadania ha de pressionar perquè els implicats donin explicacions i, alhora, «per a portar als jutges al racó del qual no puguin escapar-se i pressionar-los tècnicament perquè investiguin».
«Les primeres conseqüències jurídiques arribaran des de fora de l’Estat», va vaticinar Boye, donant per fet que l’espionatge d’aquest tipus és «un delicte de manual» i que el ressò a Europa pot ser favorable als interessos dels seus clients, també d’aquells amb causes obertes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com l’expresident Carles Puigdemont, pendent de la resolució sobre la seva immunitat.
«A Europa no s’entendrà que un Estat democràtic espiï a l’independentisme. Cap magistrat pot justificar el que és il·legal», va insistir, després que la ministra de Defensa, Margarita Robles, justifiqués les tècniques de seguiment per part d’un Estat en tenir al davant el desafiament independentista.
Sobre la recerca oberta contra l’informàtic que va destapar el «Catalangate» Elies Campo, per presumptament estar al darrere del Tsunami Democràtic, Van den Eynde va insistir que això no justificaria la vigilància a través de Pegasus.
