El comissari jubilat José Manuel Villarejo, que va dirigir el 2012 i 2013 l’anomenat Projecte Barna o Operació Catalunya -mitjançant la qual es va investigar sense mandat judicial polítics catalans-, va intentar convèncer la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal que el sobiranisme pretenia crear un CNI català per espiar els seus rivals polítics. Així consta en nombroses anotacions que s’inclouen en els diaris de l’excomandament policial, la veracitat de les quals avala la Fiscalia Anticorrupció, i que el Ministeri Públic utilitza per reforçar les acusacions contra les «clavegueres» policials.
Els fets es van produir a finals del 2012, dates en què Villarejo escriu en les seves agendes que Cospedal s’havia posat en contacte amb ell per saber si «tot anava bé». I el 10 de gener del 2013, l’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) Enrique García Castaño fa la primera al·lusió continguda en les agendes sobre el suposat responsable de l’espionatge: Xavier Martorell. Aquest excàrrec de CiU a la Generalitat era en aquelles dates director de Serveis Penitenciaris, encara que abans havia exercit els càrrecs de director general de Seguretat Ciutadana, organisme del qual depenien els Mossos d’Esquadra, i de director general d’Anàlisi i Prospectiva. També havia estat responsable de seguretat del FC Barcelona amb Joan Laporta de president.
El 18 de març de 2013, Villarejo plasma en el seu diari una conversa que assegura haver mantingut amb Cospedal, en què el comissari intenta convèncer la llavors número dos de Mariano Rajoy al Partit Popular (PP) que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que aleshores estava controlat per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, volia desacreditar-la i culpabilitzar-la de la «politització de la policia». També li va assegurar que l’espionatge espanyol pretenia «rastrejar» les societats del seu marit, Ignacio López del Hierro: «Boicot comunicacions, tall telèfon, robatori missatges», va escriure dues vegades Villarejo, que en aquells moments ja estava enfrontat al CNI.
«Intercepció de trucades»
Amb el pas dels dies, Villarejo escriu: «Martorell: intercepció de trucades a través de firma jueva. BSI [Blue Sky International] de Suïssa, presentada pel CNI». La setmana següent, el 24 de març de 2013, l’alt comandament policial torna a plasmar en un document, que està encapçalat amb el títol de «Informe MD [María Dolores]», l’existència d’un «equip d’escoltes jueu». L’endemà, el comissari diu que ha mantingut una reunió de més d’una hora amb la secretària general del PP, en què li lliura quatre «informes de situació». Mesos després, segons les agendes, informa el secretari d’Estat del Ministeri d’Interior Francisco Martínez de la suposada actuació il·legal del sobiranisme català: «Equip d’escoltes. CNI Xavier Martorell. Segueix a Presons».
Els diaris mostren que Villarejo havia aconseguit aquella informació del detectiu Antonio Tamarit, que va col·laborar amb la investigació policial a canvi de fons reservats del Ministeri d’Interior. I el 18 de febrer de 2013, dia en què la policia va escorcollar l’agència de detectius barcelonina Método 3 i va procedir a la detenció del propietari, Francisco Marco, Villarejo relata a un col·laborador seu a Catalunya que Tamarit havia d’anar a declarar.
Precisament, Villarejo està investigat en la peça número 27 del cas Tàndem per la presumpta detenció il·legal del detectiu Francisco Marco. Tot i això, el secretari d’Estat d’Interior hauria assegurat que estava «content per les detencions».
El mateix Villarejo, en una conversa inclosa en la peça separada anomenada Land, per la qual està sent jutjat en aquests moments a l’Audiència Nacional, va reconèixer que utilitzaria per a un negoci privat una informació que havia aconseguit del registre de l’empresa de detectius: «En el sumari que hi ha, que està declarat secret, contra Método 3, no hi apareixen gairebé cap d’aquests informes, eh? Aquest informe no apareix oficialment al sumari. El jutge va ser molt estricte. El que passa és que quan fan l’escorcoll, tornen al malandrí aquest el disc [Francisco Marco], però ja l’han copiat tot. Aleshores la nostra font és una font policial, no és una font judicial. Això vol dir que és molt probable que en personar-nos i tal ens diguessin: ‘Escolti, de què parla vostè, aquí no hi ha res?’», va reconèixer.
En diverses anotacions Villarejo identifica la persona que li hauria facilitat aquesta informació policial de caràcter confidencial: «Big [el comissari Enrique García Castaño] té còpia d’informes i llista de clients. Quedem per veure’ns aquesta tarda, em donarà còpia». El secretari d’Estat de Seguretat també pregunta al comissari sobre els documents que hi havia a l’empresa de detectius. Villarejo arriba a assegurar a Cospedal que Soraya Sáenz de Santamaría sabia que «María Dolores de Cospedal i el seu marit van fer servir M3 [Método 3] per conèixer dades contra el PP i especialment Javier Arenas. Dades que han arribat a Rajoy i aquest al Ministeri d’Interior».
