Els 362 metres d'eslora del 'Wonder of the seas' atracat aquest dimecres al port de Barcelona suposen el millor reflex de la gairebé normalització de l'activitat dels creuers a Catalunya i per extensió a Europa després de la llarga pandèmia. El creuer més gran del món confirma amb la seva presència que el port català continua sent el principal del continent, pel que fa a xifres i innovació. La nau de Royal Caribbean no sorprendrà exteriorment els fans d'aquest tipus de vaixells, perquè es tracta del cinquè de la sèrie Oasis (tot que cadascun d'ells suma una mica d'eslora o màniga per batre els seus propis rècords), però el seu interior sí que alberga sorpreses, tant en la competició per l'espectacularitat com en un tema de gran actualitat com és la necessitat de sostenibilitat en aquestes ciutats flotants.

El 'Wonder' ha arribat des dels Estats Units després de diverses escales prèvies per iniciar les seves rutes setmanals a la capital catalana durant tota la temporada alta. En total seran 25 sortides, tots els diumenges. Aquest matís és clau en un moment en què l'ajuntament, poc amic d'aquesta activitat, defensa potenciar que Barcelona exerceixi de port base i no com a mera escala d'unes hores. D'aquesta manera, els viatgers (al marge dels centenars d'usuaris catalans que embarcaran cada setmana) se solen allotjar en hotels abans d'iniciar la ruta per conèixer la ciutat. No tan sols multipliquen la seva despesa a la metròpolis, sinó que fan turisme d'una forma més pautada i diversificada.

La naviliera ha apostat sempre per establir inicis i finals de ruta a la ciutat, així com per portar les seves principals novetats. A més, la setmana passada va confirmar que tindrà una terminal pròpia al port.

Vaixell amb vuit barris

Enmig d'una temporada amb moltes estrenes, el creuer destaca pel seu singular disseny establert entorn de 'barris' o 'veïnats', que en aquesta ocasió creixen fins a vuit en incorporar una zona pròpia per a usuaris de les supersuites, amb el seu restaurant privat, tobogans, cinema, karaoke i tota la parafernàlia desitjable a bord. També guanya opcions gastronòmiques, tot que serà necessari un apetit tan XXL com el vaixell per aprofundir en els 40 restaurants, bars i 'lounges' del 'Wonder'.

De nou, es despleguen les activitats a bord amb més de cent artistes i tècnics per donar vida als espectacles en escenaris, teatre aquàtic i pista de gel. Tampoc falten una nova àrea d'activitat subaquàtica per als més petits, rocòdroms, simuladors d'onades per a fer surf, tirolina a 10 pisos d'altura, carrusel, zones d'aventures en família, sales de jocs per a nens, adolescents o adults, un passeig marítim panoràmic... Sense oblidar l'omnipresent Central Park que caracteritza la sèrie, per passejar entre 20.000 plantes en un vial que creua part del vaixell i està replet de restaurants i comerços.

El que no es veu a simple vista són les innovacions tècniques que permeten que a poc a poc les noves generacions de creuers resultin menys contaminants. En aquest cas, en comptar amb alimentació híbrida, el vaixell de gairebé 237.000 tones passa a connectar-se a la xarxa elèctrica una vegada atracat, per no utilitzar carburants i minimitzar les emissions. Els pròxims vaixells de la naviliera ara en construcció ja seran de gas natural liquat.

Aigua dessalinitzada i sistemes eco

Però en alta mar sis motors dièsel proporcionen l'energia suficient per a les seves 2.867 cabines, alimentar 24 ascensors i la vida a 18 cobertes. Per reduir el seu impacte, expliquen fonts de la naviliera, compten amb dos sistemes de purificació d'emissions que eliminen el 98% de les de sulfurs i redueixen les de NOx o òxids de nitrogen. A l'interior del gegant s'allotja també una planta dessalinitzadora que permet tractar més de dos milions de litres d'aigua al dia per proveir al creuer.

Precisament, el Port de Barcelona ha destacat que aquest any més del 50% de les 800 escales d'aquest 2022 a la ciutat seran de vaixells de menys de 10 anys d'antiguitat i incorporen aquest tipus de recursos. La mateixa infraestructura treballa en el seu pla d'electrificació, que es completarà el 2030.