Diari de Girona

Diari de Girona

El CNI va espiar amb autorització judicial divuit dirigents independentistes

Els diputats de la comissió de secrets oficials consulten durant més de 10 minuts les sol·licituds del centre per investigar els afectats

Pere Aragonès al Parlament en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Paz Esteban, directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va confirmar ahir a la comissió de despeses reservades del Congrés que els serveis secrets espanyols van espiar 18 dirigents independentistes, entre ells el president Pere Aragonès. Segons diversos dels diputats presents, Esteban va aportar proves documentals que les punxades de les comunicacions d’aquestes persones es van fer amb la preceptiva autorització judicial. L’informe de Citizen Lab que va descobrir el «Catalangate» eleva a 63 els espiats, però sobre aquestes 45 persones Esteban no va dir res.

La reunió de la comissió es va allargar durant més de tres hores a la sala Mariana Pineda, a la qual la desena de diputats dels grups parlamentaris van accedir després d’haver deixat fora els telèfons mòbils. Tots van poder consultar les motivacions per intervenir les comunicacions dels afectats durant més de 10 minuts. Els parlamentaris van veure els documents sobre els espiats i també les dates en què es va sol·licitar, cosa clau sobretot en el cas de l’espionatge a Aragonès per l’etapa de diàleg oberta amb Sánchez el desembre del 2019.

La sessió va pivotar sobre l’escàndol de les punxades a dirigents, activistes i advocats sobiranistes, i Esteban no va voler comentar el «hackeig» dels terminals de Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles.

L’explicació de la cap dels serveis secrets sobre el «Catalangate» no va satisfer la meitat de la desena de diputats de la comissió. Els partits independentistes i Unides Podem van considerar insuficients els arguments i continuen reclamant dimissions i la creació d’una comissió de recerca on es tracti aquest assumpte de manera oberta. El PNB no va comentar res.

També Alay i Matamala

Segons TV-3, entre la vintena d’intervencions demanades pel CNI hi havia Aragonès, Josep Lluís Alay i Jami Matamala, tots dos de l’entorn més directe de Carles Puigdemont, i el diputat autonòmic de la CUP Carles Riera.

Gabriel Rufián (ERC) va declarar en abandonar la reunió que Esteban havia admès l’espionatge a dirigents independentistes, però va destacar que tot el que havia dit ja ho havia «filtrat» a la premsa en els últims dies, en concret que els espiats pel CNI eren 18 persones. «Esteban sosté que ha estat molta menys gent de la que ha assenyalat Citizen Lab i sobre la resta bàsicament apunta a dues vies: una, una nació estrangera o, dues, organismes de l’Estat que espien per sobre de les seves possibilitats legals». Hores més tard, a Twitter, Rufián va aclarir que havia estat una «interpretació» seva.

També Pablo Echenique (Unides Podem) va donar a entendre que Esteban no havia pogut oferir informació sobre les altres 45 persones incloses en la llista de Citizen Lab. «El CNI no pot informar d’allò del que el CNI no coneix. Estem més intranquils sobre la base del que ens ha explicat, que és el que el CNI coneix», va dir.

Compartir l'article

stats