El president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts, calcula que la sentència de la justícia europea en què s’aclariran els dubtes sobre les euroordres que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per decidir si n’havia de cursar una de nova per intentar aconseguir el lliurament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de la resta de fugits, es coneixerà a finals d’any.
Al final de la vista celebrada el 5 d’abril passat a la seu del TJUE, a Luxemburg, l’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les seves conclusions sobre les euroordres el proper 14 de juliol, fet pel qual es calculava que la sentència del tribunal es coneixeria un mes després, com sol ser habitual. Tot i això, Lenaerts, que va visitar ahir el Tribunal Constitucional espanyol, al qual va qualificar d’«un dels més prestigiosos, respectats i admirats d’Europa», va comentar als periodistes que previsiblement la decisió es coneixerà a finals d’any.
El president del TJUE es va mostrar conscient de la transcendència que la seva resolució tindrà en el futur de les euroordres, perquè el nucli del que està per decidir és si un país es pot negar a lliurar una persona perquè considera que el tribunal d’un altre Estat que el reclama no és el competent per a això, que és el que va decidir Bèlgica respecte l’exconseller de Cultura Lluís Puig.
En la conferència sobre la protecció dels drets fonamentals en l’ordenament jurídic de la Unió Europea que va impartir, Lenaerts va destacar la importància de les qüestions prejudicials -com la cursada en el seu dia per l’instructor del procés- per desenvolupar jurisprudencialment la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, perquè «la majoria» dels dubtes plantejats pels magistrats dels diferents països «tenen per objecte la protecció dels drets fonamentals».
Lenaerts va afegir que la identitat nacional «no pot servir els constitucionals d’excusa per tancar les portes al diàleg prejudicial ni per posar en dubte la interpretació del Dret de la Unió que fa el Tribunal de Justícia». En aquest sentit, el president del TJUE va reflexionar sobre les oportunitats que sorgeixen del diàleg que es manté entre el tribunal europeu i el Constitucional de cada país, perquè «busca construir ponts entre els ordenaments jurídics i crear sinèrgies per oferir als justiciables una protecció eficaç, completa i ordenada dels seus drets fonamentals».
