Una Directiva d’Intel·ligència sense actualitzar va ser el marc operatiu de les escoltes del CNI a almenys 18 independentistes catalans, entre ells el president Pere Aragonès. Per a la doctrina que regeix el servei d’espionatge, el conflicte català que va entrar en erupció a l’octubre del 2017 no està en cap cas tancat.
Fonts de la seguretat de l’Estat confirmen que en el CNI -com en altres serveis d’intel·ligència estatals- es considera «actiu i obert» el desafiament independentista. El concepte, segons aquestes fonts, és del gener del 2017, previ a l’1-0 i els successos posteriors. Cap font oficial confirma o desmenteix la vigència del concepte, ja que la Directiva d’Intel·ligència és secreta. Aquesta concepció de «conflicte actiu» porta a la percepció dels seus actors com a amenaça, i per tant personal objectiu en les decisions i les gestions que emanen d’aquest document estratègic.
La Directiva d’Intel·ligència, atenta a amenaces emergents i perills persistents, és un document que suposadament ha de renovar cada any el rumb del servei d’espionatge. Però, malgrat el que reflecteix la llei 11/2002, aquesta directiva no es refresca amb la freqüència que preveu l’exposició de motius i l’article 3: «El Govern determinarà i aprovarà anualment els objectius del Centre Nacional d’Intel·ligència mitjançant la Directiva d’Intel·ligència, que tindrà caràcter secret».
Conflicte obert
El gener del 2017 es va reunir la Comissió Delegada del Govern per a Afers d’Intel·ligència, quan presidia aquesta junta la número dos del gabinet de Rajoy, Soraya Sáez de Santamaría, i dirigia el CNI el general Félix Sanz Roldán.
Abans, la Comissió Delegada s’havia reunit també el maig del 2013, el març del 2014 i el febrer del 2015. L’any 2016 va transcórrer sense reunió. Quan va arribar la del 2017, estava molt recent –només un mes- l’inici del Pacte Nacional pel Referèndum, impulsat pel Govern de Carles Puigdemont.
Les fonts consultades expliquen que la concepció del procés com a amenaça existia en el servei secret abans d’aquest inici del 2017, però és en aquesta data quan s’encunya l’última visió que impera al centre.
La Comissió Delegada del Govern per a Afers d’Intel·ligència és el fòrum on, amb necessitats traslladades des del Consell de Ministres, s’acorda la Directiva d’Intel·ligència, document estratègic semblant a la Directiva de Seguretat Nacional, però reservat.
És a partir del naixement d’aquesta comissió que també va néixer a Espanya el concepte de «comunitat d’intel·ligència», formada no només pels polítics que la regeixen, també pels directius de diferents serveis d’informació civils, militars i policials als quals la llei preveu coordinar.
L’actual Comissió està presidida per la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Economia, Nadia Calviño, i la integren -a més del secretari d’Estat de Seguretat, el director del gabinet de Presidència i la directora del CNI, Paz Esteban- els ministres de Presidència (Félix Bolaños), Defensa (Margarita Robles), Interior (Fernando Grande-Marlaska), Afers Exteriors (José Manuel Albares) i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
La integrant més poderosa del sector d’Unides Podem al Govern no ha participat mai en una reunió d’aquest òrgan, com tampoc no ho va arribar a fer el seu antecessor en la vicepresidència, Pablo Iglesias. És, a banda d’un recurs de Vox davant el Constitucional que va impedir a Iglesias accedir a aquesta junta, perquè en tot el temps que porta Díaz en la vicepresidència no s’ha reunit la Comissió.
Ni tampoc des de començaments de la legislatura. Fonts d’Economia expliquen que hi ha influït la pandèmia, i consideren que el fet que no s’hagi convocat la Comissió «no implica que no hagin avançat els treballs de les comissions tècniques que en depenen».
La Comissió Delegada no es reuneix des de començaments de 2019, expliquen en el CNI. A la directora correspon el paper de secretària d’aquesta junta.
18 branques, 65 fulles
Les coses que van i vénen en política no canvien tan ràpid en l’estratègia de Defensa. El concepte de «conflicte actiu» està sense revisar malgrat que ja s’han succeït el procés, el judici del procés, les penes del procés, els indults del procés… i la creació de la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat.
Però aquesta diferència de ritme no sorprèn els experts consultats. «Tampoc el conflicte separatista basc es concep com a tancat», expliquen, deu anys després que ETA deixés de matar.
En la Directiva d’Intel·ligència, i en les autoritzacions judicials, es va basar dijous l’explicació que va donar la directora del CNI als deu diputats de la comissió de Despeses Reservades del Congrés, segons van explicar alguns d’ells.
La diferència entre el nombre que ha transcendit de persones espiades amb permís judicial pel CNI, 18, i els que fins ara ha assenyalat l’anàlisi de Citizen Lab, 65, confirma segons les fonts consultades un típic «arbre» d’escoltes del servei secret. Per a aquestes fonts de la Seguretat de l’Estat, els 47 restants de la llista canadenca tenen relació fàcilment rastrejable, com per unes branques, amb els 18 orígens de recerca permesos pel jutge del Tribunal Suprem.
