Passi el que passi en el congrés que Junts per Catalunya celebrarà el 4 de juny, Jordi Turull i Laura Borràs seran, en un càrrec o un altre, les figures clau de la formació de cara al futur en un context de renovació d’equips en el partit de Carles Puigdemont. L’expresident ha decidit cedir el testimoni en la presidència, seguint els passos de l’encara secretari general, Jordi Sànchez. Aquestes són les similituds i diferències entre un exconseller d’origen convergent i llarga trajectòria política i una presidenta del Parlament amb un currículum polític més curt però intens:
Jordi Turull ha passat, en paral·lel a l’evolució del procés, de defensar les tesis oficials de Convergència a proclamar la necessitat de tornar a passar a l’acció, com es va fer l’1-O, per aconseguir la independència de Catalunya. Quant al procés, proclama la necessitat de la unitat independentista per reprendre la iniciativa i aconseguir la independència mitjançant l’«acció», que comportarà sacrificis, i no descarta la unilateralitat més aviat que tard.
Laura Borràs s’ha proclamat sempre «filla de l’1-O» al marge dels partits i ha basat el seu discurs en la necessitat d’exercir l’autodeterminació. Com a presidenta del Parlament va prometre, en la seva intervenció inaugural, que cap institució espanyola, política o judicial, cometria «ingerències» sobre la sobirania de la cambra catalana, però mesos després, en el cas Juvillà, va acatar la retirada de l’escó al diputat.
Turull procedeix de la política de partit i és conegut per ser un home d’aparell. Va començar en les joventuts de CDC, va ser regidor a la seva ciutat (Parets del Vallès), va ser diputat a la Diputació de Barcelona, va ocupar un càrrec institucional (a l’Institut Català del Voluntariat) ja el 1996 i en el partit va passar de la direcció comarcal a manar en el grup del Parlament. Després del pas pel PDeCAT, es va unir a Junts. No s’ha apartat del guió oficial, tot i que ha viscut moments de molta incertesa: quan no va ser elegit per dirigir el PDeCAT o quan no va aconseguir ser investit president de la Generalitat perquè la CUP no li va donar suport.
Borràs va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes i la seva carrera ha sigut meteòrica en pocs anys: de consellera de Cultura va passar a candidata de Junts per Catalunya en les eleccions generals. No va aconseguir un resultat gaire favorable i, després d’això, va tornar a la política catalana com a candidata a la presidència de la Generalitat. Després d’aconseguir la tercera posició, va decidir no optar a formar part del Govern de Pere Aragonès, d’ERC, i va ser elegida presidenta del Parlament amb el vot dels republicans.
Turull compta amb un suport rotund de bona part del s càrrecs del partit i en el Govern. L’exdirigent de CDC ja comptava amb un nucli de càrrecs en la Generalitat i en el partit que l’avalava com a futur líder en detriment de l’actual secretari general, Jordi Sànchez. Es tracta de càrrecs procedents de CDC, com Josep Rull, Damià Calvet i Meritxell Budó.
Borràs s’ha envoltat d’un grup de fidels en el Parlament i compta amb el suport incondicional de l’expresident Quim Torra. Tot i que té suports, Borràs també té detractors de pes que li retreuen personalisme, falta de coherència i de trajectòria política.
El punt feble de Turull, segons alguns càrrecs de Junts, és el seu passat netament convergent –en un partit que avui reivindica precisament superar les anteriors sigles polítiques–, i el fet, per exemple, que acompanyés Oriol Pujol a declarar davant el jutge pel cas ITV, que va acabar en condemna per comissions il·legals.
El taló d’Aquil·les de Borràs és que té pendent un judici per malversació relacionat amb la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Ella vincula el cas a la «repressió» de l’Estat, però internament es té en compte que una possible condemna pot truncar la seva carrera o, com a mínim, limitar-la.
