Nou pols entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Govern de la Generalitat per la sentència que obliga totes les escoles catalanes a impartir un 25% de classes en castellà. Ahir el tribunal va dictar una resolutòria en què ordena al Departament d’Educació que en un màxim de 15 dies adopti les mesures per executar la sentència. Educació va anunciar que recorrerà una resolutòria «aberrant».
El TSJC demana al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que «dicti les instruccions i estableixi garanties de control» perquè tots els alumnes del sistema educatiu català rebin de manera «efectiva i immediata» almenys el 25% d’hores de classe en castellà. Apunta que l’educació s’impartirà mitjançant «l’ús vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un cas i l’altre».
Matèries troncals
També indica el TSJC que aquest 25% s’aconseguirà impartint la matèria de llengua castellana i una altra assignatura o matèria «de caràcter troncal o anàleg». A primària, les troncals, al marge de les llengües, són Ciències Socials, Ciències Naturals i Matemàtiques. A l’ESO són Matemàtiques, Física i Química i Geografia i Història.
Així mateix, reclama al Departament d’Educació que l’informi de l’execució de les mesures i del grau de compliment de les mateixes. El tribunal reconeix al Govern català «la llibertat» per decidir «els mitjans que consideri oportuns» per complir la sentència. «El que no està en la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional», li adverteix.
El TSJC no només es dirigeix a Educació. També a l’Alta Inspecció Educativa, organisme dependent del Ministeri d’Educació, a qui requereix que verifiqui el compliment de la sentència i informi al tribunal. Es dóna la circumstància que Catalunya només compta amb dos inspectors de l’Estat per fer seguiment de més de 5.000 centres educatius.
Cambray va comparèixer davant la premsa per anunciar que la conselleria presentarà un recurs de reposició contra una «interlocutòria aberrant a nivell pedagògic i jurídic». Educació té cinc dies per presentar aquest recurs. El conseller va assenyalar que el tribunal «s’ha extralimitat en les seves funcions» i que en aquesta resolució «va més enllà de la sentència». Va apuntar que «dos dels cinc magistrats -un d’ells el ponent de la sentència- van presentar un vot particular» qüestionant la interlocutòria.
Així mateix, va voler enviar un missatge de tranquil·litat a les direccions de les escoles. No hauran de fer canvis i tindran l’escut jurídic de la Generalitat, els va garantir. «Seguiu com fins ara. No canvia res», els va dir.
En la resolutòria, el tribunal reconeix la legitimitat de la plataforma Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), que va ser la que va requerir l’execució forçosa de la sentència. En canvi, no reconeix la legitimitat a Vox i diversos diputats del Parlament, que també es van personar en la causa.
Des de l’AEB van acollir amb «emoció» la decisió del tribunal. La presidenta de l’entitat, Ana Losada, va destacar que aquest requeriment és «el final d’un llarg camí, de gairebé tres dècades de vulneració de drets lingüístics» i va assegurar que ara Catalunya tindrà «una escola nova». «Tindrem una escola de tots els catalans, on es respectaran els drets de tots els alumnes. És un canvi molt gran», va dir.
Crida a la desobediència
Des de l’independentisme, hi va haver indignació i crides a la desobediència. El sindicat de professors Ustec, majoritari a l’escola pública, va fer una crida a no acatar la sentència. La seva portaveu, Iolanda Segura, va assenyalar que «acatar la sentència no és una opció». «El que ha de fer el conseller és no acatar. L’única opció és la desobediència», va afegir.
«No podem permetre que els tribunals decideixin la política lingüística de Catalunya i de les escoles», va afirmar Segura. Opinava igual el diputat de la CUP Carles Riera: «És l’hora de la desobediència». I el president d’Òmnium, Xavier Antich, va assenyalar que «la intromissió de les togues a les aules és intolerable i antidemocràtica».
La modificació legislativa pactada per ERC, PSC, comuns i Junts era el vehicle que buscava blindar el model d’immersió, però Junts se’n va desmarcar a darrera i va generar dubtes sobre l’acord final.
