Durant setmanes, la resposta que donava la Generalitat davant de la possibilitat de presentar una candidatura en solitari als Jocs era la mateixa: no volien passar pantalla i esperaven arribar a un acord amb l’Aragó per anar de la mà. El COE havia marcat com a data màxima el 20 de maig per al pacte. Però tenint en compte que les postures segueixen molt llunyanes des que el govern de Javier Lambán es va desmarcar del repartiment de proves pactat, Catalunya ja comença a moure’s per presentar-se en solitari.
La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), que ja va donar el tret de sortida a la campanya per al sí en el referèndum, abandera també una candidatura en solitari si segueix el bloc amb l’Aragó. «Demanem valentia: al Govern que presenti una candidatura de Catalunya el 2030 i que el COE sigui valent i coherent (...). Si l’Aragó no valida l’acord al qual vam arribar, tirarem endavant una candidatura només de Catalunya. No tenim cap garantia que el COI no designi dues seus seguides», va comentar David Samper, que ocupa la presidència de la FCEH de manera temporal mentre Mònica Bosch sigui la coordinadora de la candidatura Barcelona-Pirineus 2030. Des del seu punt de vista només hi ha motivació política en el canvi de rumb aragonès. «No té cap sentit, anar contra Catalunya ven. Al senyor Lambán li deu moure això, perquè tècnicament no hi ha arguments».
La postura del Govern
«Entenem que l’acord amb l’Aragó és bo, però si l’Aragó segueix així demanem al COE que abans de perdre els Jocs esgoti les possibilitats i estudiï el que planteja la FCEH», van comentar fonts de la Generalitat. Dimarts, Alejandro Blanco havia assenyalat a l’agència Efe que si no hi havia acord no hi hauria candidatura. «La candidatura serà presentada pel COE i signada pels dos presidents autonòmics i pel Govern espanyol. Si no és així, ho deixem i ens posarem a pensar en una altra cosa, el 2034 o quan sigui», va explicar.
«L’Aragó no descarta presentar una candidatura en solitari si Catalunya no accepta una candidatura en igualtat», va afirmar la setmana passada l’executiu aragonès. Cal recordar que Jaca s’havia postulat, sense èxit, quatre vegades (1998, 2002, 2010 i 2014). Barcelona, malgrat el tret de sortida que va donar Jordi Hereu el 2010, havia renunciat als Jocs del 2022 i el 2026. «Això no va contra l’Aragó, però Catalunya no s’ha presentat mai i ara ens toca», va apuntar el president de la FCEH.
El COI ja va començar a finals del mes passat a Salt Lake City (EUA) les visites a les aspirants i la setmana passada també es va traslladar a Vancouver (Canadà). A més de les dues propostes americanes, Sapporo (Japó) es postula com una de les fermes rivals de Barcelona en cas que finalment es presenti. A diferència de les altres tres, la capital catalana compta amb l’avantatge de no haver organitzat mai uns Jocs d’Hivern. Però tot el soroll, no només pel rebuig de l’Aragó sinó de part del territori, no hi ajuda precisament. Thomas Bach, president del COI, té previst visitar Barcelona l’1 de juny, i per això la incògnita s’ha d’aclarir abans.
La Generalitat va publicar fa un mes al seu web tots els informes que havia preparat, entre el 2018 i el 2021, per presentar una candidatura en solitari als Jocs d’Hivern. Dels documents se n’extreu que Catalunya no podia organitzar els Jocs sense haver de fer proves fora del seu territori.
