Víctor Terradellas, exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va declarar ahir davant el jutge que va mantenir dues reunions amb el llavors president Carles Puigdemont a la Casa dels Canonges, la seva residència oficial, en què van participar un grup de ciutadans russos que es van presentar com a emissaris de l’«entorn» del Govern rus. En una d’aquestes trobades, celebrades abans del 27 d’octubre del 2017, el dia de la declaració unilateral d’independència (DUI), va participar Nikolay Sadovnikov, un exdiplomàtic que va estar vinculat amb el Ministeri d’Exteriors de Rússia fins al 2018, segons fonts diplomàtiques italianes. Terradellas, que va declarar durant tres hores com a imputat per presumpte desviament de fons a través de subvencions de la Diputació de Barcelona, va precisar, però, que va actuar per compte propi, i no per encàrrec de l’exmandatari català, l’oficina del qual va reconèixer les trobades el passat dilluns.
Terradellas va admetre davant del jutge de Barcelona Joaquín Aguirre que va mantenir dues reunions amb Puigdemont i enviats russos que havien arribat a ell de la mà de l’empresari català Jordi Sardà Bonvehí (denunciat el 2012 per Gas Natural per un negoci de gas a Ucraïna). En la primera d’aquestes trobades va participar Sergey Motin (mort), i en la segona, aquest i Sadovnikov. Fonts judicials van explicar que l’excàrrec de CDC va confirmar que en les reunions, «els enviats de l’entorn del Govern rus», tal com els va definir l’imputat, van oferir a Puigdemont ajuda econòmica per a una hipotètica Catalunya independent, l’enviament de 10.000 soldats russos i una videoconferència amb el president rus, Vladímir Putin.
L’enllaç de Puigdemont va afirmar davant del jutge que aquestes entrevistes van tenir lloc el 24 i 25 d’octubre, els dies previs a la DUI, encara que el consorci internacional de periodistes que ha participat en aquesta investigació té acreditat que Sadovnikov va viatjar a Barcelona el 26 d’octubre. El mateix exdiplomàtic rus va admetre a l’esmentat consorci que va ser aquell dia quan es va traslladar a la capital catalana i es va veure amb un grup de persones.
En una d’aquestes reunions, segons Terradellas, hi va ser present l’exdirigent de Junts Elsa Artadi, directora de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, que va renunciar la setmana passada a la candidatura a l’alcaldia de Barcelona. Els russos van demanar a canvi una legislació favorable per convertir Catalunya en un nínxol de criptomonedes i també per poder «finançar-se», va sostenir.
L’excàrrec de CDC va voler deixar clar que els contactes amb aquesta trama russa van ser a títol personal i que «ningú», tampoc Puigdemont, no li va fer cap encàrrec. «Va ser per iniciativa pròpia», va explicar al jutge. Aquesta relació, va reconèixer, es va allargar durant tot el 2018. Fins i tot, va assegurar, va viatjar a Moscou el setembre d’aquell any per mantenir una altra reunió amb Sadovnikov. Abans del referèndum unilateral de l’1-O, Terradellas ja havia anat a la capital russa, on va mantenir una trobada amb l’exdiputat d’aquell país Sergey Markov, va declarar el mateix excàrrec convergent. Són, segons ell, les úniques dues vegades que va anar a Rússia. Terradellas, assistit per l’advocat Francesc Sánchez, va concretar que, davant de l’oferta dels emissaris russos, Puigdemont es va quedar amb «cara d’anorreat» i no va dir res.
Desviament de fons
Una part de l’interrogatori es va centrar en el presumpte desviament de fons a través de les subvencions de la Diputació de Barcelona quan aquesta entitat estava dirigida per CiU. En aquest sentit, va desmentir que l’ONG que ell dirigia, CatMón, fos una «rentadora de diners per al procés», alhora que va argumentar que els fons van ser destinats a les finalitats pels quals van ser atorgats. I va sostenir que tots els assumptes financers i sobre les subvencions els portava el diputat de Junts Francesc de Dalmases.
