L’enèsim pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga la Generalitat a executar la sentència que fixa un 25% de classes en castellà va confirmar l’auguri del PSC, ERC i comuns: Junts va trencar la baralla i es va despenjar definitivament de l’acord per retocar la llei de política lingüística i intentar esquivar els percentatges de català i de castellà a les aules. La modificació legislativa pot tirar endavant si els republicans accepten el repte d’aprovar-la amb socialistes i comuns. O el que és el mateix, sense la resta de l’independentisme. «La crònica d’una deserció anunciada», va assegurar la líder dels comuns, Jéssica Albiach, després de ser informada que Junts havia decidit «per unanimitat» sortir de l’equació, justificant que no hi havia el consens social necessari per donar suport a la reforma -després de les crítiques de l’ala més dura de l’independentisme- i que un retoc a la norma del 1998 tampoc no frenaria les intencions del tribunal, que ja va ser informat que es cuinava aquesta llei al Parlament abans de pronunciar-se demanant l’execució forçosa de la decisió. ERC no va trigar a carregar contra els seus socis en el Govern pel que consideren una maniobra de partit que es duu a terme després que Jordi Turull i Laura Borràs hagin tancat un acord per coliderar Junts.
Etapa precongressual
Nova bretxa, doncs, entre els partits que formen el Consell Executiu, però tampoc arribarà a més. Qui més qui menys a ERC té assimilat que Junts està immers en les turbulències pròpies de l’etapa precongressual i aïllen aquestes polèmiques. Els republicans insisteixen que la cohesió del gabinet d’Aragonès és sorprenentment alta, tant que no els estranya que, des del mateix sí de Junts, s’intenti treure-li importància perquè encaixi amb el discurs més frontista de la mateixa Borràs, presidenta «in pectore» de la força. El text que va ser pactat a quatre bandes el 24 de març -i que no ha arribat al ple per les peticions de pròrroga de Junts- no fixa cap percentatge, diu que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». Però la constatació del castellà com a llengua docent va aixecar les crítiques d’alguns sectors independentistes i va provocar la retirada de Junts.
El portaveu del partit, Josep Rius, va defensar que la seva formació va posar tres condicions, «que no han estat acceptades», per mantenir l’acord: que el català segueixi sent llengua vehicular, protegir les direccions i els docents validant els projectes des del Govern i protegir la immersió i mantenir les aules d’acollida com a element d’aprenentatge. Uns arguments per treure-li força al pacte inicial que la resta de partits impulsors rebutgen perquè defensen que sí que es blinda el català com a llengua vehicular i perquè l’adaptació als projectes educatius sempre està supervisada per l’executiu. «La reforma de la llei de política lingüística no servirà per protegir la immersió», va insistir Rius, donant per tancat l’assumpte i passant la pilota al Govern, ja que segons va explicar, el partit dissenyarà un decret llei amb l’ambició que el Consell Executiu l’aprovi com més aviat millor.
«Sortir-se d’aquest acord, per raons que ningú no entén i que tenen a veure amb les pugnes internes d’un partit és una greu irresponsabilitat i suposa resignar-se que siguin els tribunals els que decideixin la política lingüística», va assenyalar la seva homòloga a ERC, Marta Vilalta, que va lamentar que Junts decideixi «en clau personal i de partit, i no pas de país». «No presenten una sola alternativa i posen la catifa vermella perquè els jutges facin el que els vingui de gust sota el missatge que no es pot fer res. I això, no fer res, no és una opció per a ERC», va reblar. Uns retrets calcats als dels morats, que van assegurar que Junts no va plantejar en cap cas quines eren les seves esmenes i quines parts pretenia retocar.
Majoria suficient
El PSC i els comuns esperen que ERC sí que compleixi la seva paraula i que la decisió postconvergent no impedeixi l’aprovació dels canvis. Fonts socialistes emmarquen la decisió de Junts en la pugna constant amb ERC per l’hegemonia dins de l’independentisme, així que demanen «estar a l’altura». «El pitjor en aquesta vida, i en la política, és perdre el nord i no tenir una direcció clara», va deixar anar la portaveu Alícia Romero. Però Vilalta no va voler avançar si promouran l’aprovació de la llei, tenint en compte que els suports (73 diputats) existeixen. «No llancem la tovallola», va assenyalar. El mateix president, Pere Aragonès, dimecres, després de l’anunci del TSJC, va exhortar les parts a trobar una sortida ràpida que permeti fer front al dictat dels tribunals.
Per part seva, la CUP va insistir a modificar la llei d’educació de Catalunya perquè el català sigui l’«única llengua vehicular», però no té el suport de cap altre partit.
