Gairebé un any després de la constitució del Govern s'ha constatat que no té un soci fix al Parlament i ha obert joc a la geometria variable amb comuns i PSC. El suport inicial de la CUP, que va permetre la investidura de Pere Aragonès, s'ha anat diluint. Els comuns han avalat els pressupostos per al 2022 i un acord amb el PSC ha fet possible desencallar la renovació de càrrecs. En total el Parlament ha aprovat 22 decrets llei, 3 projectes de llei, 6 proposicions de llei i diverses votacions sobre renovació de càrrecs. Els comuns s'han erigit com a principal soci en projectes de llei i proposicions de llei, mentre que el PSC és el partit que més decrets llei del Govern ha facilitat. Concretament, 20 dels 22 que ha presentat el Govern.

Si se sumen les votacions dels projectes de llei, proposicions de llei i decrets llei, PSC i comuns empaten ja que tots dos han facilitat un total de 27 votacions de les 31. Seguits no gaire lluny de la CUP, que n'ha facilitat 24 amb vots a favor o abstencions.

Capítol a banda es mereix el ple d'investidura i el debat de política general. Pere Aragonès va ser investit el 21 de maig del 2021, després d'una primera sessió fallida, amb els vots a favor d'ERC, Junts i la CUP i els vots en contra de la resta de grups parlamentaris. Junts va trigar gairebé dos mesos a garantir el suport a Aragonès, ja que els anticapitalistes ja havien arribat a un acord amb els republicans el mes de març.

Pel que fa al debat de política general, no va prosperar la proposta de la CUP de posar data a un referèndum d'autodeterminació. ERC s'hi va abstenir mentre que la resta de grups hi van votar en contra. En canvi, sí que es va aprovar l'aposta per un referèndum acordat amb l'Estat. I també va tirar endavant una proposta de resolució dels comuns per impulsar la taula de diàleg i la negociació únicament amb membres del Govern tot i que Junts hi va votar en contra.

Els comuns, els aliats en projectes de llei i proposicions de llei

El partit que lidera Jéssica Albiach ha estat el principal soci del Govern al Parlament pel que fa als projectes de llei, que venen del Govern, i de les proposicions de llei, que són fruit d'una iniciativa de diferents grups parlamentaris. I destaca que els comuns han facilitat les lleis més importants del primer any del Govern d'Aragonès: els pressupostos per al 2022 i la llei de mesures fiscals, anomenada "llei d'acompanyament" als pressupostos.

Pel que fa als números, ECP és el grup que més ha facilitat l'aprovació de projectes de llei o proposicions de llei amb 3 vots a favor, 6 abstencions i cap vot en contra.

I tant el PSC com la CUP han permès que el Parlament doni llum verda a 7 projectes de llei del Govern o proposicions de llei. En el cas dels socialistes catalans han votat a favor 6 vegades, s'han abstingut en una ocasió i han votat en contra de 2. I la CUP ha registrat, en aquest cas, 4 vots a favor, 3 abstencions i 2 en contra.

Els tres grups han votat a favor de la proposició de llei per fer front als desnonaments impulsada per ERC, Junts, la CUP i ECP. D'aquesta manera, els grups han donat resposta al veto del Tribunal Constitucional que va tombar algunes parts per un defecte de forma del primer decret sobre aquesta qüestió.

Tres de les votacions de proposicions de llei corresponen a la reducció de mandats de 9 a 6 anys del Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i l'Oficina Antifrau. En les tres votacions, que es van fer per separat, el PSC hi va votar a favor mentre que comuns i la CUP s'hi van abstenir.

El PSC, principal soci dels decrets del Govern

Pel que fa als 22 decrets llei que el Govern a portat al Parlament aquesta legislatura, el PSC és qui n'ha facilitat més aprovacions. 13 vots a favor, 7 abstencions i 2 en contra. Si se sumen els vots a favor i les abstencions, els socialistes han permès donar llum verda a 20 decrets de l'executiu de Pere Aragonès. És a dir, el 90% de tots els decrets.

En segona posició se situen els comuns, que han votat a favor de 17 decrets, s'han abstingut en 1 i han votat en contra de 4. Així doncs, amb vots a favor o abstencions han facilitat que 18 decrets lleis s'aprovin a la cambra catalana. I la CUP ha votat a favor de 13, en 4 ocasions s'ha abstingut i ha votat en contra 5 decrets. En total, els anticapitalistes han facilitat l'aprovació de 17, tenint en compte els vots a favor i les abstencions.

Els decrets llei són canvis normatius o nova legislació que el Govern envia al Parlament i tenen una tramitació molt més curta que si l'executiu fes servir la fórmula de projecte de llei. En alguns casos, com el fons per pagar les fiances del Tribunal de Comptes, primer el Parlament ha convalidat el decret i després s'ha tramitat i s'ha aprovat com a projecte de llei fent alguns canvis en el redactat a través d'esmenes proposades pels grups.

Renovació de càrrecs gràcies a un acord ERC-Junts-PSC

En el primer any de Govern ha estat possible finalment la renovació de càrrecs caducats en diferents institucions catalanes que havien de ser aprovats per una majoria de dos terços del Parlament. Un acord global entre ERC, Junts i PSC ha permès desbloquejar la situació en els diferents àmbits.

De moment, s'han ratificat aquests relleus en votacions al Parlament pel que fa al nomenament de set síndics de la Sindicatura de Comptes, els nous consellers del CAC, Meritxell Borràs com a directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la designació dels set membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva presidenta. En tots aquests casos, el PSC ha facilitat l'aprovació votant-hi a favor mentre que la resta de partits hi han votat en contra.