L’acord a quatre per encaixar la sentència que obliga a complir el 25% de castellà a les aules de Catalunya encara es pot refer. ERC, PSC, comuns i Junts estudien una resposta doble: d’una banda, el decret llei del Govern; i, d’altra, que el text per reformar la llei de política lingüística (amb uns petits retocs) es calqui en una nova llei en defensa del català. El veto de Junts a reformar la llei de política lingüística i la negativa de la resta de partits a modificar la llei d’educació catalana obre una tercera via, ja sobre la taula de la negociació, que passa per una nova legislació. Els temps pressionen perquè el TSJC va donar fins al 31 de maig per executar la seva interlocutòria, però fonts negociadores asseguren que «tot és possible si hi ha voluntat».
El que està tancat és que, amb Junts o sense, el text que van registrar el 24 de març serà modificat per deixar clar que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació -mantenint, això sí, l’autonomia dels centres-, que l’últim objectiu és mantenir la normalització lingüística i s’obren a eliminar el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, encara que continuarà sent llengua docent i el català seguirà com a vehicular. El criteri dels jutges és que s’ha de fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials i que, per tant, la Generalitat ha d’aplicar el 25% de castellà en tots els plans educatius. Això es concreta en què, a més de l’assignatura de llengua castellana, els col·legis hauran d’impartir una altra assignatura en castellà i aquesta haurà de ser troncal.
ERC, PSC i comuns van llançar un ultimàtum de 24 hores a la postconvergència, a comptar des de les 12 del matí d’ahir, per tancar un acord. Els republicans van enviar una proposta a Junts, amb el coneixement del PSC i els comuns, per lligar aquesta doble resposta. Públicament, Junts va tancar la porta a acceptar retocs en la llei de política lingüística perquè, segons el seu parer, no serveix per frenar el TSJC, i va apostar per un decret llei que només pot ser recorregut davant el Tribunal Constitucional, sense descartar que hi hagi altres «alternatives» .
«El que busquen és la imatge de nosaltres votant amb el PSC i els comuns», resumeix una font d’ERC, que atribueix l’«autoexclusió» de Junts a la «tàctica partidista» d’unes files en recomposició. En paral·lel, el Govern va aprovar ahir presentar un recurs a la interlocutòria del TSJC que dóna 15 dies a l’executiu perquè apliqui la sentència anterior per la qual les escoles han d’oferir un 25% d’assignatures en castellà. Un termini que és a punt d’extingir-se. Segons el Govern català, l’associació que va presentar en el seu dia el recurs (l’Assemblea per l’Escola Bilingüe), davant de la suposada inacció de l’executiu, no compta amb cap «legitimitat ni representativitat», segons la portaveu Patrícia Plaja, que va reproduir els arguments jurídics inclosos en el recurs.
