Quiosc

Diari de Girona

Els percentatges lingüístics amenacen el pacte sobre la immersió

Les condicions de Junts per tornar al consens alteren l’acord entre ERC, PSC i comuns

Les negociacions per il·luminar un pacte que permeti encaixar la sentència que obliga a fixar un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya es compliquen. ERC, PSC i comuns van permetre que se superés el seu ultimàtum a Junts sense conseqüències, intentant esgotar els terminis a favor de tornar al consens. Però mentre avancen les converses, el redactat se sotmet a retocs que, alhora que atrauen la postconvergència, repel·leixen socialistes i morats.

Els partits d’ahir ja van ser a quatre bandes, però, fins ara, ERC ha pilotat la negociació a dues bandes: d’una banda, amb Junts -amb qui va tancar un decret llei de Govern- i, de l’altra, amb PSC i comuns, els socis parlamentaris que van avalar el pacte quan la postconvergència s’hi va despenjar per les queixes d’alguns sectors de l’independentisme. En aquest moment, segons fonts presents en la negociació, el principal escull no està en el format -una nova llei de protecció del català-, sinó en el contingut, ja que la postconvergència pressiona per deixar constància del seu rebuig explícit als percentatges que van fixar els jutges per a les escoles, en la mateixa línia del decret que prepara el Govern. Però aquesta referència xoca amb el posicionament del PSC i els comuns, que prioritzen un acord sense la referència perquè no entri en conflicte amb la sentència judicial. Diverses fonts veuen la maniobra de Junts com una manera d’apartar els altres aliats, especialment el PSC, i per això consideren que ERC ha de «decidir» i apostar pels uns o els altres.

Les esmenes

El text que es va acordar el 24 de març -i del qual Junts es va desdir vuit hores després-, estableix que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també és usat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». Tot i això, PSC, ERC i comuns van acordar unes esmenes a aquest document que aclareixen que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació -mantenint, això sí, l’autonomia dels centres-, que apunten que l’objectiu últim és mantenir la normalització lingüística i que eliminen el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, encara que continuarà sent llengua docent i, el català, llengua vehicular.

Els temps pressionen perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar fins al 31 de maig per executar la seva interlocutòria. La creació d’una nova llei, si es tramités per lectura única, podria ser aprovada en el proper ple, el del 25 i 26 de maig, sempre que cap grup reclami un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. L’extrema dreta no ho sol fer, perquè no reconeix aquest òrgan autonòmic; Cs per si mateix no té prou diputats, i la Mesa del Parlament ha optat en les últimes resolucions pel criteri d’invalidar l’aliança Cs-PPC perquè els populars són al grup mixt, així que no compleixen la condició de sol·licitar un dictamen per dos grups, encara que no arribin als parlamentaris requerits.

Compartir l'article

stats