Al Govern li va costar molt de néixer. Ho va fer gairebé al límit del termini de la investidura, cosa que feia presagiar una legislatura molt convulsa. Però el president Pere Aragonès ha superat el seu primer any al capdavant de la Generalitat amb raonable estabilitat econòmica, però amb diversos focus oberts de malestar social, sobretot en el sector educatiu, i la incògnita d’un gran projecte envoltat de suspens: els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.
ERC ha optat per la «realpolitik» en prendre el comandament del Palau de la Generalitat, cosa que li ha suposat no poques topades amb Junts. Tot i això, el diàleg amb el Govern central està en stand by. La taula entre governs només s’ha reunit fins ara una vegada. La despesa en sanitat es va incrementar en 900 milions d’euros, un 15% més que el 2020, però els comptes de la Generalitat no van assolir altres compromisos.
L’etapa d’educació infantil entre 0 i 3 anys començarà a ser gratuïta el proper curs per a les famílies catalanes al nivell P2 de les escoles bressol municipals i de les que depenen de la Generalitat -no de les privades-. L’administració catalana assumirà els 1.600 euros per plaça i donarà als ajuntaments les partides concretes.
Quan va ser ungit president del Govern, Aragonès va dibuixar una Generalitat «republicana» amb quatre banderes –la social, la feminista, la verda i la democràtica– i vuit compromisos «inajornables». Dotze mesos després, quin és el grau de compliment de les seves principals promeses?
ERC ha optat per la «realpolitik» en agafar el comandament del Palau de la Generalitat. Aragonès va apostar per grans consensos i pactes nacionals, alguns sectorials, que costa desencallar –com el Pacte Nacional per la Indústria o el Pacte Nacional per a la Transició Energètica- i altres molt més concrets que sí que han vist la llum: com la renovació dels càrrecs per designació caducats. La dissolució dels blocs ha donat peu a diferents aritmètiques: amb el PSC i Junts va tancar l’acord sobre els mitjans públics, amb els comuns els pressupostos i amb la CUP va poder ser investit. La falta d’acord en defensa de la immersió lingüística torna a tensionar l’independentisme, mentre que altres plans com els Jocs i la Copa Amèrica apropen Aragonès (i Junts) al PSC.
El diàleg està en stand by. La taula entre governs només s’ha reunit una vegada amb ERC al capdavant de la Generalitat, el 15 de setembre del 2021, i es va acordar conversar «sense terminis» en una cita amb l’absència destacada de Junts, que es va negar a canviar la seva alineació perquè només hi acudissin consellers. La negociació s’ha enterbolit encara més després que es destapés l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus. Si bé Aragonès va acusar Sánchez de «dinamitar-la», la taula feia mesos que estava fora del calendari del Govern. Això va obrir la porta a que Esquerra comencés a plantejar-se possibles «plans b», que passaven pel que el president va batejar com a Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació. L’encàrrec a la societat civil va fer que acabés naixent com un pacte «social» que està format per una trentena de persones per tal de reunir suports en defensa d’un altre referèndum i de la fi de les causes judicials pel procés. Els treballs finalitzaran l’1 d’octubre i aleshores esperen demanar el suport de més de 90 entitats.
El president va prometre un pla de rescat social de 700 milions d’euros que s’ha anat desenvolupant tenint en compte l’afectació de la pandèmia, la recuperació econòmica després del confinament i la guerra a Ucraïna. Fonts del Govern asseguren que s’han destinat 900 milions a combatre els efectes de la covid en el mercat laboral, que la Renda Garantida de Ciutadania s’ha ampliat amb 140 milions (arriba amb això als 430) i que 20 milions més s’han dedicat a les despeses de lloguer de persones vulnerables. La partida per a polítiques d’habitatge promès es va reduir en 749 milions d’euros en els pressupostos, però el pacte amb els comuns contenia que s’estiraria fins als 1.000 milions d’euros «en funció dels ingressos».
La despesa en Sanitat es va incrementar en 900 milions d’euros, un 15% més que el 2020, però els comptes de la Generalitat no van complir altres compromisos. La inversió en ambulatoris es va quedar en un 17%, vuit punts per sota del que s’havia promès. Tot i això, fonts del Govern destaquen que és una de les partides que més es va incrementar amb un pressupost total de 1.885,1 milions d’euros, un 20,7% més que el 2020. Tampoc es va assolir el 2% en Cultura, encara que la Conselleria va elevar el pressupost en 85 milions (de 300 a 385 milions d’euros), però es va quedar en un 1,3% del total.
Aquesta etapa d’educació infantil començarà a ser gratuïta el proper curs per a les famílies catalanes al nivell P2 de les escoles bressol municipals i de les que depenen de la Generalitat –no de les privades-. L’administració catalana assumirà els 1.600 euros per plaça i donarà als ajuntaments que gestionen aquests centres les partides concretes. Pel que fa a la baixada de les ràtios, es farà de forma progressiva en tots els cursos en els propers nou anys, començant el proper a P3 amb un descens de 25 a 20 alumnes per aula.
En el seu primer acte com a president, Aragonès es va comprometre a impulsar un Pacte Nacional per la Salut Mental i Emocional. Al novembre, el Consell Executiu va aprovar la creació del programa per elaborar el projecte amb un termini de tres anys i, en el debat monogràfic que es va dur a terme al Parlament a finals de desembre, PSC, ERC, Junts, CUP i comuns van avalar una moció en la mateixa direcció per reforçar aquesta línia de treball com un pla conjunt entre l’executiu i el legislatiu.
L’oficina per dissenyar un pla pilot que estudiï la implementació de la Renda Bàsica Universal es va aprovar al juny de 2021 i, dos mesos i mig després, el Govern va nomenar el doctor en sociologia Sergi Raventós com a cap. La Generalitat es compromet a que la prova estigui en marxa, com a molt tard, l’1 de desembre del 2022 amb una nova partida de quatre milions d’euros. L’estudi contempla l’elecció d’un total de 5.000 persones, de localitats concretes, que rebran una renda mensual que estarà a prop del llindar de la pobresa i que servirà com a grup de control per amplificar-lo després a la resta de Catalunya.
El Banc d’Espanya va desestimar la sol·licitud perquè l’Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en banc públic. La Generalitat va presentar un recurs i encara no s’ha resolt. Fonts del Govern destaquen que «l’objectiu estratègic de tenir un banc públic català es manté intacte», per la qual cosa insistiran en la via de la llicència bancària sense descartar altres vies encara per concretar. A més, el conseller Jaume Giró es va reunir amb el vicepresident del Banc Central Europeu per sol·licitar aquesta «determinació».
