«Puigdemont?, No sé amb qui em reunia, ni els seus cognoms»

Vaig anar a visitar un amic [pel que sembla, l’empresari Jordi Sardà Bonvehí]. No tinc res a veure ni amb la política, ni amb l’economia, ni amb els esdeveniments a Catalunya.

Es va reunir amb el llavors president català, Carles Puigdemont?

No sé gaire bé amb qui em vaig reunir perquè no parlo espanyol, però aquest amic, amb qui anava a tot arreu, em portava als llocs. Cregui’m, no sé de debò amb qui em reunia, ni sé els cognoms d’aquestes persones. A més, Catalunya no m’ha interessat mai. Sí que aquells dies passaven esdeveniments.

I...

En aquell període deien que calia reconèixer Catalunya i coses per l’estil. Entre altres, ho deia el meu amic. Però jo sempre m’he basat en el següent: la integritat d’Espanya, així com la integritat de Rússia, és un fet irrebatible. Per aquesta raó, qualsevol divisió i qualsevol separatisme, evidentment, serà condemnat de manera contundent per Rússia. És un assumpte privat dels espanyols; donar suport als catalans... que Déu em salvi! Sobretot, tenint en compte això de Txetxènia.

Què va passar en aquelles reunions?

Quan hi vaig arribar, aquest amic, que segurament tenia algunes relacions especials amb Rússia, deia que algú dels nostres, potser algú dels dirigents russos, presumptament reconeixeria [la independència de Catalunya]. (...). Jo li deia que això no passaria mai. És impossible. Els russos no seran mai els primers a reconèixer la independència de Catalunya. (...) Això no passarà mai perquè està en contra de la naturalesa del nostre Estat.

Els emissaris van oferir suport militar en forma de soldats.

Algú amb qui ell [l’amic] mantenia les negociacions els enganyava. L’ajuda militar és totalment boja. No sé amb qui estava en contacte. Vostè sap que quan tenen lloc aquests esdeveniments apareixen aquest tipus d’impostors que intenten aprofitar-se’n. (...) Algú els deia alguna cosa. Però estic segur al 100% que no tenia res a veure amb els dirigents de Rússia. Eren uns delinqüents de poca importància. Tenint en compte, sobretot, que aquesta persona va treballar en el seu moment a Ucraïna (Sardà).

A canvi, pretenien una llei favorable a les criptomonedes. Sap alguna cosa d’això?

Criptomonedes? L’any 2017? No. Estic allunyat d’aquests temes. Aquesta informació no va arribar a les meves orelles.

Aquestes promeses no provenien de vostè?

Està clar que no! Creu vostè que estic boig?

Podria dir de què més es parlava?

Jo no ho sabia. Arribo a l’aeroport i em porten a un lloc desconegut. Com puc saber qui està allà tenint en compte que estic lluny d’interessar-me per Espanya, pels assumptes espanyols, per Catalunya? (...) Així que, com puc saber amb qui estic reunit?

I el seu conegut no li explicava amb qui es reuniria?

Ell no ho feia per mi. Ell es reuniria amb aquestes persones i, de passada, em portava perquè considerava que podria ser interessant per a mi.

Però no li deia amb qui es reuniria?

Per descomptat que no.

Vostè no actuava en nom del Govern rus?

Què diu? Actuar en nom del Govern rus? Tinc pinta de ser boig?

Per què les seves empreses estaven registrades a la seu del Servei Federal de Seguretat (FSB)?

Ni idea. Jo no tinc cap empresa perquè no em dedico als negocis. Estic segur que us heu equivocat perquè jo mai he tingut res a veure ni amb el Govern rus, ni amb el món empresarial. Ni amb els serveis d’intel·ligència.

Tornem a l’any 2017. Si ara mira la foto de Puigdemont, pot dir si el va veure aquell dia durant aquella reunió o no?

Han passat cinc anys. Vaig tenir covid força greu. I parlant francament, no me’n recordo de res del que va tenir lloc abans de l’any 2020. Simplement no vull; no m’ha quedat res dels records.

En aquella reunió el seu amic parlava en espanyol i vostè simplement estava assegut al costat i no entenia què estava passant?

Estava esperant que el meu amic acabés i em portés a la costa. Aquell era el meu únic objectiu. Quan en sortim, ell (el seu amic Sardà) va trucar algú. No sé amb qui va parlar, però va parlar en rus. Va dir que algú diria alguna cosa a la televisió. Just en aquell temps succeïen tots aquells esdeveniments. Jo li vaig dir que això no passaria mai i que algú l’estava enganyant, que ell no s’hauria de ficar en això, que era una estupidesa ficar-se.

Em podria dir quina era la seva ocupació principal? A què es dedicava?

Si suposadament sap qui sóc, aleshores sap a què em dedicava.

Volia que m’ho digués vostè.

No vaig representar mai els interessos del Govern rus i mai em vaig dedicar als negocis.

Mai no ha tingut empreses?

Hi va haver un cas. El vaig trobar per casualitat a internet. Va ser l’any 2000. Van utilitzar les dades del meu passaport per constituir una o dues societats de palla. Però sense cap transcendència i vaig sol·licitar el seu tancament.

Els emissaris russos van oferir a Puigdemont l’enviament de soldats i milions d’euros.

De debò creu que el nostre Govern rus és tan ximple? En aquella època quan veníem gas a Europa, quan teníem molt bones relacions, quan es feien els viatges al més alt nivell, quan tot estava tranquil, i de sobte el nostre Govern va i ofereix a una insignificant Catalunya el seu exèrcit i 500.000 milions d’euros? De debò pensa que algun ximple es creurà aquesta estupidesa? Això ni tan sols és absurd, és una bogeria.

Un d’aquests ciutadans russos era vostè?

Jo un dels russos? Estan bojos?