«En realitat, qui ens roba és el procés, però al nacionalisme li calen enemics»

A Girona anem per endavant de Catalunya... però només en temes de nacionalisme. Girona va ser premonitòria del que passaria a la resta.

En quin sentit?

Fa poc la gent s’escandalitzava que a les escoles es preguntés a la mainada quina llengua parlaven a casa, però això ja ho van preguntar als meus fills fa 35 anys. Quan jo parlava en castellà, al carrer i en una conversa privada, a Torroella de Montgrí, se m’acostava gent a dir «parli en català». Aquest poc respecte per les persones i per la propietat privada -a mi em van fer pintades a casa- aquí ja ho vivíem molt abans de 2017.

O sigui que Girona és l’epicentre de tot plegat?

Vaig a Barcelona i dic «entenc que aquí no pensin que hi ha un conflicte per la llengua», perquè allà tothom parla el que vol i ni se n’assabenten. Però a Girona hi ha conflicte des de fa quaranta anys.

La gent bé parla castellà, i cada vegada més.

Evidentment, es parla castellà als patis de les escoles i al carrer. Però es necessita un idioma culte, o es tallen les possibilitats de molta gent. I això és socialment immoral. Com a empresària, he vist moltes mancances en catalans, a l’hora de parlar i escriure un castellà més o menys culte. Només ha de sentir alguns polítics catalans parlant castellà...

Per què vostè no és independentista?

Racionalment, sé que la independència no portaria res de bo, fins i tot hi perdríem econòmicament. Però sobretot perquè crec en l’individu, no en les identitats. I molt menys en les identitats nacionalistes, que sempre exclouen i parteixen. El nacionalisme és pervers, sempre necessita un enemic. Si no el té, el crea. El famós «Madrid ens roba», és perquè necessitàvem un enemic. En realitat, qui ens roba és el procés.

Com a gironina, quina opinió li mereix que no es facin a Girona els actes de la Fundació Princesa de Girona?

És inconcebible en democràcia. I perjudicial econòmicament. Hem perdut tant la visió de la realitat, que ens perjudiquem a nosaltres mateixos.

Òmnium és una entitat cultural?

En tot cas, d’una cultura excloent. Perquè la cultura catalana és en català i en espanyol, la imatge que en dóna Òmnium és falsa.

Diversos partits intenten arribar a un acord per resoldre el tema del castellà a l’escola...

De moment no és res, és una proposta que ja veurem on arriba. Molts acords ni acaben implementant-se. No té res a veure amb el compliment de la sentència del 25%. Però aquesta sentència es complirà.

Segur?

Seguríssim. Les entitats civils que hi estem darrere, no ho deixarem passar. No sé si el govern espanyol estarà per la feina, però nosaltres sí. Creu que els fills dels líders del procés van a escoles públiques? Ni pensar-ho.

Confien més en els jutges que en el govern?

És que el govern sempre està pendent de la geometria parlamentària. Nosaltres, en canvi, no som polítics.

Com que no? Si els diuen fatxes.

Això ja m’ho van dir fa 25 anys, per voler entrar en un acte polític. Ja li dic que a Girona hem sigut premonitoris. Deshumanitzen les persones: si no ets dels nostres, no ets ningú. Quan deshumanitzes el veí perquè no pensa com tu, aleshores et creus amb dret d’entrar a casa seva, d’escridassar-lo, etc. El feixisme és això.

Com creu que seria una Catalunya independent?

Quan demano als amics que ho són, alguna raó per l’independentisme, no me’n donen, no n’hi ha. Algun, diu que és una qüestió de sentiments. Està molt bé tenir sentiments, però també hem de tenir cap. O ens n’anem a la decadència, que és on som ara.

Hi ha fractura social?

Quan es diu que no n’hi ha, és perquè hi ha gent que, per por, no parla del tema. La mort civil és indubtable, tinc massa amics que n’han sofert les conseqüències. I a l’altra banda, hi ha independentistes que, abans d’admetre el seu error, prefereixen no saber.

Vox és extrema dreta?

És un partit constitucionalista.

L’últim enfrontament Catalunya-Espanya ha sigut per l’espionatge.

Qualsevol estat té els seus sistemes de seguretat, Espanya també, i diria que molt bons. Em sorprendria molt que no s’espiés líders independentistes que han volgut trencar no només la convivència, sinó la mateixa Espanya. Sempre d’acord amb la llei, per descomptat.

Així, per què hi ha hagut escàndol?

La irrellevància de l’independentisme és tanta, que alguna cosa han de muntar. Si no, no se’ls escolta ningú. Hi ha la dèria de pensar que som més que els altres i que el món ens mira, però resulta que a ningú importa. El procés està muntat per mantenir la bona vida, el sistema clientelar d’un règim nacionalista que fa 40 anys que dura. Em sap greu per la gent que hi creu de bona fe i no veu que algú s’aprofita d’ells.

Confia que la taula de diàleg solucioni res?

Honradament, no. Potser afavoreix que uns i altres es coneguin, i ja està. Quina volada té, que de tant en tant es trobi algú del PSOE amb algú d’ERC?

Doncs quina seria la solució, per a vostè?

Tornar al respecte entre nosaltres, amb el govern nacionalista deixant de dividir entre catalans de primera i de segona. I tornar a la seguretat jurídica, perquè on no n’hi ha, no hi ha progrés, no hi ha inversions i el país no tira endavant. És una gran anomalia democràtica que un govern es negui a complir una sentència com la del 25%. O una presidenta del Parlament recolzant el tall de la Meridiana, contra el criteri del seu mateix conseller. Quina disbauxa, quin caos. Els ciutadans també es podrien negar a complir les lleis, amb aquests exemples.

Mentrestant, què hem aconseguit?

Els darrers vint anys el PIB d’Espanya ha crescut quasi un 80%, mentre el de Catalunya ni un 46%. Què estem fent? Quan despertarem, en aquesta terra?