Tres mesos després que saltés pels aires un pacte que només va durar vuit hores, els partits han reconduït la situació i han pactat una nova sortida a quatre per impulsar retocs en la immersió lingüística que encaixin la sentència que exigeix un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya. PSC, ERC, Junts i comuns van tancar dilluns un nou acord lingüístic que esquiva els percentatges i que defineix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular, segons l’àmbit sociolingüístic del centre educatiu. Junts es va despenjar del pacte inicial en constatar que una part de l’independentisme era reticent al redactat, però la pressió -i la paciència- dels altres tres promotors va facilitar un final consensuat que passa per una resposta doble. D’una banda, a nivell parlamentari, s’impulsarà una nova llei «sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària», així que no es reformarà la llei de política lingüística i hi haurà alguns canvis respecte a l’acord del 24 de març.
Així, el text de la llei acordada té dos articles. En el segon s’assevera que el català «és la llengua normalment utilitzada com a vehicular» en el sistema educatiu i la d’«ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut». El castellà, per part seva, s’utilitzarà en aquells termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre. Així mateix, s’assevera que «l’ensenyament i l’ús curricular» d’ambdues llengües han d’estar «garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius» perquè «tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials».
La determinació de la presència de les llengües oficials, totes tres a l’Aran, ha de tenir en compte la situació sociolingüística, dels centres i del seu entorn amb un abast que està fixat «exclusivament» amb criteris pedagògics. Els projectes seran validats pel Departament d’Educació -mantenint, això sí, l’autonomia dels centres- sempre atenent la realitat sociolingüística del centre en qüestió, i amb la finalitat última que la presència d’una llengua o d’una altra tingui a veure amb criteris pedagògics.
La responsabilitat, d’Educació
D’altra banda, el Govern, via decret llei –que no tindrà el suport del PSC– explicita el veto o l’eliminació de qualsevol percentatge i apunta que els projectes lingüístics són acreditats per Educació, que assumeix la responsabilitat legal sobre ells, eximint els equips docents de qualsevol possibilitat de ser perseguits. Aquest és l’esquema que van definir tant Marta Vilalta (ERC) com Jordi Sànchez (Junts).
La republicana va donar tanta importància al contingut de la llei com al reconstruït consens a quatre, que agrupa «gairebé el 80% del Parlament». I és que els republicans dipositen gairebé més les esperances de frenar l’ofensiva judicial en aquest consens, i en particular en la presència del PSC, que en el mateix contingut del text. «És un bon acord», va assenyalar Vilalta sobre la nova llei. El PSC està satisfet del text final de la proposició de llei, perquè entenen que es preserven els dos objectius principals en la negociació: l’estatus del castellà com a «llengua d’aprenentatge», al costat del català, i que el text de la nova norma no contravingui les indicacions del TSJC. «Llengua curricular és el mateix que la llengua vehicular», asseguren fonts socialistes, en contra del que diu JxCat. El partit també destaca l’enorme semblança entre aquest pacte i el que es va assolir fa dos mesos.
La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, va voler evitar atacs a altres partits en la presentació de l’acord. «Sempre hem dit que cal defensar el català com a centre de gravetat, i que el castellà també ha de ser llengua d’aprenentatge. I també que s’han de complir les sentències», va dir. Segons els socialistes, tot queda preservat en un acord que té un marcat caràcter polític.
