La nova llei lingüística, redactada entre PSC, ERC, Junts i comuns, serà tramitada per la via ràpida i amb urgència extraordinària per intentar complir amb el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per executar la sentència que fixa el 25% de castellà a les aules. Però Vox, Cs i PP van anunciar ahir que portaran el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), fet pel qual dilataran els terminis i podria no aprovar-se abans del 31 de maig, quan finalitza el termini donat pel tribunal per acatar la seva decisió. Un cop accepti el recurs, el CGE té un màxim de set dies hàbils per decidir. No té, però, un termini mínim. És la primera vegada que l’extrema dreta acudeix al CGE, un òrgan al qual, per formar part de l’entramat autonòmic, fins ara no reconeixia cap autoritat i que, de fet, voldria eliminar.
El Parlament preveu que s’aprovi la nova legislació perquè hi ha prou majoria i el Govern tirarà endavant un decret llei que rebutja els percentatges de català i castellà a les escoles amb l’objectiu que siguin els «criteris pedagògics» i la situació sociolingüística els que determinin els projectes lingüístics de cada centre, amb la validació d’Educació. Però malgrat la literalitat del redactat, els impulsors continuen interpretant de manera diferent el contingut de la llei. Per part seva, Esther Niubó (PSC) va defensar ahir a l’hemicicle que aquesta normativa «millora el sistema educatiu, refà un consens, trenca la política de blocs i s’adapta a les sentències judicials tenint en compte la situació sociolingüística».
Tant l’extrema dreta com Cs i el PPC van prometre lluitar per la via legal per tombar aquesta futura llei, que serà avalada, en principi, demà per la majoria del Parlament (el 78% dels diputats). Carlos Carrizosa (Cs) va assenyalar el PSC, els comuns i l’independentisme per «demolir» el castellà per «mantenir les aliances fatídiques» del president del Govern, Pedro Sánchez, «perquè segueixi governant com sigui». «El socialisme apuntala el règim nacionalista pactant amb el nacionalisme més extrem aquest vergonyós text. La coalició que governa a Espanya prefereix blanquejar el nacionalisme i desautoritzar el poder judicial», va deixar anar Carrizosa, advertint de conseqüències penals tots aquells que desobeeixin la decisió judicial.
Per la seva banda, el líder del PPC, Alejandro Fernández, va lamentar que el sobiranisme no «escarmenti» després de les lleis de desconnexió utilitzant la via ràpida per aprovar noves normes «amb el suport del PSC». «El que estan a punt de fer aquí és evitar per escrit l’acatament d’una sentència judicial, amb eufemismes i subterfugis. És pura tècnica separatista, senyor [Salvador] Illa», va denunciar, dirigint-se al líder dels socialistes catalans. La CUP va carregar contra el pacte perquè considera que «converteix la sentència en llei». «Assistim a un fatídic dia perquè es legisla en contra del català», va assegurar la diputada Dolors Sabater. «Avui el Parlament converteix el castellà en vehicular per primer cop en 40 anys d’història. No hi ha fórmula màgica per complir la sentència i protegir la immersió perquè la sentència és contra la immersió», va recordar als socis al Govern, acusant-los de «caure en el parany del PSC».
