El Parlament aprovarà avui amb una àmplia majoria de 106 diputats (el 78% de l’hemicicle) la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés per unanimitat que s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut. La maniobra de Vox, Cs i PPC va aconseguir frenar el debat i votació, evitant fins i tot que PSC, ERC, Junts i comuns poguessin complir amb l’execució de la sentència abans del 31 de maig, com requeria el TSJC, però l’òrgan consultiu no va trobar indicis d’inconstitucionalitat, cosa que haurà de dirimir el Tribunal Constitucional quan la triple dreta presenti el seu ja anunciat recurs. La nova llei fixa el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular sense establir percentatges a les aules. Vox, Cs i PPC van recórrer al CGE al·legant que el redactat «no declara el castellà com a llengua vehicular en condicions d’igualtat amb el català» i que «no preveu l’establiment d’un mínim del 25% de castellà».
Compatible amb el TSJC
Però, malgrat les seves objeccions, el dictamen conclou que s’atorga a aquesta llengua «un ús més ampli» que en normes anteriors i que pertoca al poder legislatiu decidir si cal establir percentatges a les aules, no al poder judicial. «Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució», estableix el dictamen. Segons l’opinió dels juristes, l’ús «curricular i educatiu» que es reconeix al castellà té dues implicacions: «D’una banda, clarament, la llengua declarada d’ús curricular i educatiu no queda exclosa del sistema educatiu i, de l’altra, se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la utilització només en la impartició d’aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea».
És a dir que, segons el CGE, la llei és compatible amb la sentència del TSJC. El dictamen afegeix que «la previsió d’un tractament lingüístic global, que tingui en compte el conjunt d’activitats educatives» és precisament «el que queda clarament reflectit amb la qualificació del català i el castellà com a llengües d’ús curricular i educatiu».
«El fet que la llengua catalana sigui llengua vehicular de l’ensenyament no suposa en cap cas l’exclusió de la llengua castellana com a llengua docent», destaca el CGE, i raona que la llei bàsica estatal no estableix el castellà com a idioma vehicular.
