Una àmplia majoria de l’hemicicle -102 de 135 diputats- va aconseguir renovar ahir el pacte lingüístic que regeix a les aules de Catalunya. Condicionat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Parlament va aprovar la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària, pactada entre PSC, ERC, Junts i comuns, entre durs atacs de Vox, Ciutadans i PPC, que van exhibir la seva disposició a iniciar una batalla judicial al Tribunal Constitucional (TC) per tombar la norma malgrat tenir l’aval del Consell de Garanties Estatutàries.
L’acord forjat a quatre bandes estableix el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular i educativa, sense fixar percentatges i acomodant-se a la realitat sociolingüística de cada un dels centres, que hauran de presentar els seus projectes lingüístics al Departament d’Educació de la Generalitat perquè els validi. Tot això, per donar compliment a la sentència que obliga a que el 25% de les classes siguin en castellà.
La dissolució de blocs, propulsada per una aliança entre independentistes, socialistes i comuns, va provocar contundents retrets de Vox, Cs i PPC al PSC per haver pactat amb el sobiranisme el blindatge d’una immersió lingüística «forçosa».
«Franco va perjudicar el castellà a Catalunya imposant-lo i trepitjant el català, i ara vostès ho fan amb el català, imposant-lo radicalment i mirant d’erradicar el castellà», va etzibar el líder de Cs, Carlos Carrizosa. El dirigent del PPC, Alejandro Fernández, va burxar en aquesta aliança a quatre i va afirmar que els socialistes busquen arraconar el castellà, cosa que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va desmentir, advertint que la defensa del català no ha de ser impulsada ni percebuda com un «atac» al castellà.
La maquinària judicial ja està activada perquè Cs va presentar la primera denúncia davant la fiscalia contra el conseller Josep Gonzàlez Cambray i alts càrrecs d’Educació. «No ens agrada presentar querelles, però ens veiem en l’obligació de fer-ho», va reblar el portaveu de l’extrema dreta, Joan Garriga, fet que va desencadenar burles als grups, a la qual cosa va respondre amb avisos de penes de presó.
La diputada del PSC Esther Niubó va al·legar que «no hi ha res inconstitucional» en la llei i va lamentar que Vox, Cs i PPC estiguin ancorats en la «confrontació permanent». Independentistes i comuns van criticar el «filibusterisme» dels tres partits de la dreta. El negociador postconvergent, Francesc Ten, malgrat estar d’acord amb el contingut de la llei, es va abstenir en «solidaritat» amb l’activista Salvador Ribot, en vaga de fam des de fa 13 dies «en defensa del català a les escoles».
La CUP va mantenir el seu «no» a la llei i va carregar contra Junts i ERC per «introduir el bilingüisme a l’escola». La rèplica va venir del president, Pere Aragonès, qui va brandir «la responsabilitat de legislar». «Avui es legisla perquè les lleis les aprovi aquest Parlament i no una altra instància», va explicar.
