Converses, fotografies, àudios i documents privats poden quedar al descobert en l’era del ciberespionatge. La privadesa i la seguretat digital pot ser trencada per programes com Pegasus, capaç de sostreure informació gairebé sense deixar rastre. Aquest programari israelià ha passat a formar part del tauler polític després que es destapés que més de 60 dirigents independentistes -entre ells, el president de la Generaliat, Pere Aragonès-, membres del Govern -inclòs el president Pedro Sánchez- i altres alts càrrecs van ser espiats a través dels seus telèfons.
Perquè els ciutadans puguin posar murs de seguretat a les comunicacions, Òmnium Cultural ha llançat un manual amb diversos consells com l’ús d’una xarxa privada, l’encriptació dels dispositius, la desactivació de la geolocalització i de les notificacions, a més de la utilització de contrasenyes alfanumèriques. Aquesta guia s’ha elaborat durant un mes i ofereix una primera capa de seguretat per als activistes per fomentar l’educació en ciberseguretat, asseguren fonts de l’esmentada entitat, que compta amb un departament tecnològic específic.
L’entitat recomana activar l’opció de missatges efímers als xats de Whatsapp, Telegram o Signal perquè el contingut sigui autodestruït en el termini de temps que consideri òptim l’usuari. D’entre la llarga carta d’aplicacions, l’entitat prioritza l’ús de Signal o el Secret Chat de Telegram perquè ofereixen majors garanties de seguretat, encara que aquells que tenen coneixements avançats solen usar Element, Matrix, Wire o KeyBase, ja que permeten registrar-se sense haver d’acreditar un número de telèfon o un correu electrònic.
Més enllà del canal, Òmnium recomana no enviar notes de veu ni documents, no obrir missatges de desconeguts –així es van infectar alguns dels espiats amb Pegasus– i protegir els arxius amb contrasenyes.
Qualsevol trucada pot ser interceptada amb sistemes específics de registre de veu, així que Òmnium insta els seus socis a no donar detalls de la identitat ni de la ubicació de les persones que dialoguen i que, en tot cas, es facin servir auriculars per no poder gravar la conversa completa, sinó només una de les veus.
La recomanació passa per l’ús de JITSI i per descartar les aplicacions de missatgeria més populars, però, en tot cas, afirma que és més segur trucar a través de programes que directament pel telèfon convencional. Pel que fa a les trucades de vídeo, l’entitat aconsella tapar la càmera de l’ordinador i fer servir un pseudònim.
Tot i la popularitat i accessibilitat de Google -en aquest cas, Gmail, l’organització demana evitar aquest proveïdor i prioritza opcions més segures com Protonmail, Telios i Thunderbird, i activar sempre les claus PGP de protecció amb el programa Kleopatra, que permet xifrar dades amb una clau pública però que només pot desxifrar el receptor amb una altra clau privada. Un dels consells més bàsics és que l’adreça de correu electrònic no contingui dades personals que reconeguin la identitat de l’usuari.
Descartat de nou el gegant Google així com Safari d’Apple, Òmnium proposa fer servir LibreWolf, navegar en incògnit, no guardar les contrasenyes i esborrar regularment l’historial de cerques. Quant als fitxers, s’opta per desar-los sota contrasenya dins del dispositiu o al núvol.
L’entitat aconsella que les reunions presencials se celebrin amb els telèfons mòbils apagats i fora de la sala, i que els ordinadors portàtils funcionin amb Linux. També recomana no prendre notes a mà en una llibreta –cosa que recorda inevitablement la Moleskine del republicà Josep Maria Jové que va protagonitzar el judici del procés i en la qual anotava presumptament els preparatius de l’1-O-.
